Benvolgut empresari,
Primer de tot, permet-me que em presenti, ja que sóc prou conscient que, fins ara, hem fet el viatge per camins ben diferents. Jo sempre he estat a l’altra banda, vull dir que sempre he estat un treballador a sou. Amb una infància econòmicament i logística no gens fàcil, amb prou feines vaig poder estudiar; els meus estudis, modestos, els vaig fer compaginant-los amb la feina –amb jornades laborals ben generoses-, i quan ja tenia una família al meu càrrec. I una hipoteca, és clar, com gairebé tothom.
Dit això, es fàcil deduir que no vam coincidir a la universitat (quan hi vaig poder anar va ser als torns de vespre, justament a les hores que tu tenies lliures perquè les teves classes eren al matí o a primera hora de la tarda); tampoc no vam coincidir al club de golf, ni al de tennis, ni fent algun creuer o algun viatge d’aquests de safaris. I és clar que no sé on és el Círculo Ecuestre i que no he agafat mai el pont aeri. Ben mirat, al teu costat sóc ben poqueta cosa.
T’explico tot això perquè vegis que sóc prou conscient que és molt insignificant el que jo et puc dir, molt minso el que et puc aportar. Potser aquesta mateixa consciència em va aconsellar de decantar-me per la poesia quan vaig sentir l’empenta d’explicar algunes coses que malvivien dintre meu. Suposo que la decisió va ser conseqüent amb el fet que, en la poesia, potser és tan important la reflexió com la sapiència, i jo, com has pogut veure, de sapiència poca; de reflexió, una mica.
I és des de la reflexió que et vull parlar. Ja no sóc jove i he perdut molta memòria, però em resta la perspectiva que m’ha donat el contemplar l’anar i venir de la història des d’un turó amb bona vista, essent només un figurant en el teatre de la vida del meu poble; cap protagonisme no hi he tingut.
No et discutiré pas la teva catalanitat, tot i que sigui molt diferent de la meva. Tradicionalment has votat en clau conservadora –com tants i tants de la teva condició social i econòmica- i t’has decantat per un partit dels que ara en diem unionistes. Amb tot, t’has sentit sempre català, o una mica català, o bastant català. Fins és possible que siguis seguidor del Barça. Bé, jo penso que tot això ha passat perquè has tingut molt clar el teu doble perfil: quan parlem del cor, ets català; quan parlem d’economia, el cor plega.
No t’ho critico pas, potser si jo hagués estat més espavilat i hagués exercit d’empresari d’èxit com tu, faria el mateix. A més, el vot és absolutament lliure i prou m’estaré de criticar-te.
Tanmateix, sóc del parer que ara han canviat les coses. Aquest “coi d’independentistes” s’han cregut que poden tirar endavant el seu somni i, tossuts ells, sembla que no volen pas cedir. I encara pitjor: cada dia tenen més adeptes, fins i tot alguns nascuts fora de Catalunya que ni tan sols parlen català. Qui t’ho havia de dir! A tu, precisament a tu, que tant t’has esforçat perquè no et notessin l’accent català a segons quins llocs, i ara que ja havies après a dir Madriz. Noi, ho sento, però treu el cap a la finestra i veuràs quin bé de Déu d’estelades hi ha als balcons, i això que no és pas Sant Jordi avui.
I ja vaig acabant la carta (t’he robat molt de temps i tu tens prou feina). Pensa una mica en la situació actual: el teu partit, bé, el partit que votes, escampa mentides a tort i a dret contra Catalunya; amaga les balances fiscals (encara que des de tots els sectors les hi reclamin, fins i tot des de la patronal Foment del Treball), i la seva presidenta es permet de proclamar que aquí les persones com tu, és a dir, els “populars”, viviu com vivien al País Basc sota les amenaces d’ETA; i també diu que Catalunya és la comunitat econòmicament més ben tractada pel govern central.
Amb aquest panorama, amic empresari, em temo que t’has de repensar això del teu vot. Mira, amb les retallades, que patim com ningú, el nostre poder adquisitiu està sota mínims i pocs productes dels que fabriques et podrem comprar; a més, fora de Catalunya es miraran les etiquetes i tampoc no te’ls compraran perquè veuran d’on provenen (i, és clar, a les etiquetes no posa pas que votes PP). D’altra banda, ¿t’imagines com t’anirien les coses si tinguéssim el Corredor Mediterrani, si l’aeroport del Prat no fos discriminat, si tinguéssim bones autovies i uns bons accessos als nostres ports, i amb l’impacte que per a la teva empresa tindria l’efecte capitalitat? Ah! (amb això de les noves “balances” ja no hi pensava), i amb els 16.000 milions que any rere any se’n van i no tornen?
Creu-me! Rumia-t’ho una mica. Jo, des de la meva modesta timidesa em permeto de donar-te un consell (i no t’ho prenguis pas malament, ja sé que acabo de fer servir una expressió que t’enfurisma, “donar-te un consell”): no posis pals a les rodes del poble català i deixa-li fer la consulta. I, el dia 9 de novembre, vota el que vulguis, però, abusant de la tolerància que em demostres avui, et diré que el millor per a tu, per a la teva família, per a la teva empresa i, és clar, per al teu país -un país anomenat Catalunya-, és que votis SÍ + SÍ.
PD
Ja t’avanço una cosa, l’anunci d’un plaer que no has conegut mai: la satisfacció immensa de tenir el cor i la cartera al mateix costat. Jo, des que vaig néixer, el cor el tinc tirant cap al cantó esquerre. I ja m’he acostumat a anar sense cartera.