El cinisme i la hipocresia son dos factors molt presents a la política catalana i a l’espanyola. Avui. em limitaré al territori català, perquè per motius específics, estem a l’escenari de totes les informacions, tertúlies , articles i debats parlamentaris.
Començaré per Rodalies, puix és el principal problema que ara tenim sobre la taula. Més ben dit, sobre el terreny, amb coses que passen que tots sabíem que tard o d’hora arribarien. Anys, molts anys, de desídia, abandonament i de mirar cap altra banda, passen factura. Lògic, algú s’imaginava un altre escenari ?
El que indigna és veure aparèixer un munt d’ex càrrecs de la Generalitat, alguns ex responsables de trens i carreteres, volent donar lliçons al govern actual. S’ha de tenir cara per reclamar dimissions als qui , per acció u omissió, van passar pel departament o departaments, sense resoldre cap tema rellevant.
Els problemes d’ara, s’havien d’haver resolt, quinze, vint o trenta anys enrere. Ara, toca atrapar el temps perdut, al mateix temps que s’han d’ampliar i incrementar, degut al fort creixement de la població catalana, i el espectacular creixement de l’ús del transport públic. Fantàstic, però sense haver fet els deures !
Però, no només parlo dels deures en vies, en xarxes elèctriques, en manteniment, en neteja de franges...sinó en el material mòbil. Vell i obsolet que cal substituir de forma urgent. Una urgència que topa amb la lentitud de fabricació....
Parlo també dels altres deures no fets, com animar i impulsar les vocacions per formar-se en tot el relacionat amb la xarxa de transport públic. En aquesta crisis de Rodalies, hem sabut que el 80% dels maquinistes son de fora de Catalunya. La majoria aguanten aquí, un màxim de 4 o 5 anys, de manera que son transitoris/ provisionals, no integrats en la societat catalana amb el que suposa de falta d’empatia per assistir i resistir totes les adversitats.
Si parlem amb empreses d’autobusos, et diuen que falten centenars de conductors. Alguns parlen ja de milers, de cara els propers anys. Tampoc ningú ha fet els deures en aquest àmbit. I si anem més lluny també ens assabentarem de mancances greus a nivell de tècnics de tota mena, lligats al sector de la mobilitat.
Com els polítics i alts tècnics d’anteriors administracions poden ara, demanar comptes, exigir solucions i fins i tot, reclamar dimissions. quan ells no van saber o voler actuar sobre els elements bàsics, perquè un país tingui els serveis de mobilitat que necessita ? Molta mediocritat i molta ganduleria existia en aquells governs, com per ara escoltar-los.
Els deures mai fets, toca ara posar-los sobre la taula i repartir feines per recuperar el temps perdut. Son molts anys de mals governs, de manera que la feina és immensa i intensa. Toca invertir, renovar, mantenir, adquirir, però al mateix temps animar i formar noves generacions perquè prenguin el relleu dels que volen marxar, es jubilen, o per incrementar els serveis. Tot necessita temps, però sobretot facilitar les eines perquè aquestes carències es resolguin. Es el que veig que fa l’actual Govern- Ara bé, miracles a Lourdes, aquí dedicació i eficàcia, i temps per veure els resultats esperats.