I

Fa uns dies hem sentit parlar de les competències bàsiques o proves d’avaluació de final d’etapa (a 6è de primària i 4t d’ESO).

Les competències bàsiques, que no afecten les notes dels estudiants, tenen caràcter diagnòstic i serveixen per avaluar el nivell dels centres educatius en cinc matèries llengües (català, castellà, anglès), matemàtiques i ciències.

La informació que s’obté permet als centres saber en quines àrees tenen més bons resultats i en quines, marge de millora. També, les famílies poden conèixer el grau d’assoliment de les competències dels seus fills en acabar cada etapa. I el Departament d’Educació i Formació Professional reconeix que són una font d’informació sobre els punts forts i febles en cadascun dels àmbits, per tal de treballar en les eines i recursos de millora educativa.

No és objecte d’aquest article endinsar-se en que els resultats d’enguany mostren un nivell més alt en les competències lingüístiques que en matemàtiques i ciències. I que, de fet, a primària aquestes dues competències no havien obtingut mai un resultat tan dolent. Tot i que, per contra, les matemàtiques consoliden una millora a l'ESO, on, en canvi, els alumnes tenen pitjor nota d'anglès que els de sisè de primària.

II

No obstant això, em permeto una analogia: podríem dir que el sistema educatiu, amb bon criteri, es sotmet anualment a una analítica. I el resultat permet mesurar cèl·lules, substàncies químiques, proteïnes i altes components de la sang amb la finalitat d’obtenir informació sobre l’estat de salut.

En la hipòtesi d’una anòmala quantitat de glòbuls vermells, es detectaria una possible anèmia.

La causa última no sempre serà una patologia prèvia, sinó que podrien ser mals hàbits.

Així doncs, moltes vegades podrà ser suficient una millor nutrició: incorporar a la dieta carn vermella, fetge, llegums, espinacs, fruits secs; i prestar especial atenció a la combinació amb vitamina C per a una millor absorció de ferro d’origen vegetal.

III

Doncs, de la mateixa manera que en el símil de nutrició, si en la competència bàsica de matemàtiques s’avaluen aspectes com la numeració i càlcul, l’espai, mesura i representació gràfica de dades, i les relacions i canvi. Estic convençut que aquells centres que hagin incorporat com a hàbit els escacs en l’oferta d’activitats extraescolars, ja no dic dins de l’oferta lectiva, o que alguns dels seus docents s’hagin adherit al programa “escacs a l’escola” (que compta amb el suport del Parlament de Catalunya des de 2010) hauran constatat en els resultats obtinguts com els escacs com a recurs educatiu potencia el desenvolupament de les estructures cognitives, el raonament i el pensament logicomatemàtic, i fins i tot, les habilitats lingüístiques i els hàbits de conducta.

Si us he despertat certa curiositat o teniu dubtes, us animo a explorar uns exercicis:

Conèixer la regla del quadrat en els escacs

Disposar 8 dames sobre el tauler sense que s’amenacin entre elles

Recórrer un tauler d’escacs amb 63 salts de cavall