Sant Llorenç de Morunys, al capdavant de Catalunya amb més establiments amb màquines escurabutxaques per població

Dos de cada tres municipis catalans tenen algun establiment amb almenys una màquina escurabutxaques. Això són 600 municipis, de totes dimensions i repartits per tota la geografia catalana.

Publicat el 15 d’agost de 2025 a les 10:31
Actualitzat el 15 d’agost de 2025 a les 10:35

28.150 màquines instal·lades en 15.502 establiments

Les dades obtingudes per l’ACN a través d’una sol·licitud d’informació pública al departament d’Economia i Finances xifren en 15.502 els bars i restaurants amb màquines escurabutxaques l’any 2024, que són el 33,6% dels establiments amb llicència per tenir-ne. Per tant, es pot jugar a jocs d’atzar amb premi limitat en 1 de cada 3 d’aquests locals de restauració de Catalunya. Un percentatge elevat que, tanmateix, fa 10 anys ho era molt més: es podia jugar en un 44% dels establiments, és a dir, en 19.042 locals.

Ara bé, una de les evidències que mostren les dades analitzades per l’ACN és la correlació entre ràtio d’establiments amb màquines escurabutxaques i la renda per càpita dels municipis. En aquells municipis de més de 1.000 habitants amb una renda bruta superior, hi ha menys proporció de bars i restaurants amb aquesta oferta de joc, i viceversa.

El metge psiquiatre especialista en addiccions Josep Maria Fàbregas corrobora que la situació econòmica de la persona "influeix molt en l'addicció" a les màquines, i lamenta la manca de “restriccions” ni controls en l’hostaleria.

“Les màquines escurabutxaques són la tempesta perfecta" per a les persones amb problemes d’addicció al joc, afirma Fàbregas. El psiquiatre recorda que, sovint, darrere del joc problemàtic hi ha situacions de conducta impulsiva i incapacitat de dominar els estímuls i el desig. Per això lamenta que l’accés lliure en locals de restauració “és molt potent, sense restricció ni control” i que per això “les recaigudes són molt altes” entre les persones amb problemes d’addicció. “Hi poden jugar persones que no tenen l’edat o que reconeixen problemes amb la ludopatia”, remarca el doctor.

Fàbregas dirigeix un centre d’investigació i tractament d’addiccions a Dosrius, des d’on explica a l’ACN que la ludopatia és la principal de les addiccions comportamentals que tracten. Tot i que celebra que el nombre d’establiments amb màquines recreatives va a la baixa, considera que “la xifra segueix sent estratosfèrica”.

26 establiments amb escurabutxaques al Solsonès 

De les dades proporcionades s'obté que al Solsonès tenim tres municipis de més de 1000 habitants amb bars i restaurants amb màquines escurabutxaques. Són Solsona (20), Sant Llorenç de Morunys (4) i Torà (2). Pel que fa al la relació de màquines escurabutxaques respecte al la població, Sant Llorenç de Morunys té la ràtio més elevada, 40 sobre 10.000 habitants, la tercera més elevada de Catalunya, sols per sota de Castelló d'Empuries, amb 48,6 i Llorenç del Penedès, 41,3. Solsona té una ràtio de 21,3 i Torà de 16, per cada 10.000 habitants.

Entre els municipis propers a la comarca, Oliana té 7 establiments amb aquestes màquines, amb una ràtio força elevada, 38,3, i Cardona, més moderada, amb 10 establiments resultant un 21,9/10.000.

Menys bars “de barri” i més joc en línia, possibles explicacions

Segons l'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar), la reducció de locals i de màquines respon a una progressiva transformació del sector de la restauració, és a dir, a la proliferació d’establiments especialitzats (cafeteries, vinoteques, exemplifica) en detriment dels “bars de barri”, aquells on més habitualment s’instal·len aquest tipus de dispositius.

I això que, com recorda el president de l’entitat Carlos Duelo, les màquines segueixen sent “una peça important dins de l’economia d’aquests establiments. “Si no és el salari d’un cambrer, almenys cobreix moltes de les despeses que ha de cobrir l’establiment”, estima el portaveu.

Tant Duelo com Fàbregas apunten també a l’auge del joc en línia, tant entre els joves com en altres capes de la societat, per ajudar a entendre el lleuger retrocés del joc presencial en locals de restauració.