Durant el curs escolar la majoria de mares pateixen molta més càrrega mental i física que els pares. Per això urgeixen més campanyes i més lleis que intentin posar-hi, si més no, alguns pegats.
Quan les criatures estan de vacances, tot i els casals d'estiu i altres activitats, la càrrega de les mares, es fa encara més feixuga. La falta d'horaris regulars dificulta molt la seva organització mil·limètrica per poder arribar a tot. Sempre han d'anar corrent! A més, si no es poden permetre la despesa econòmica que suposo tenir-los col·locats, la situació esdevé tràgica.
Durant les vacances de les mares, la majoria només poden permetre's un alliberament temporal de la feina remunerada. Però les seves hores lliures es tradueixen en un fort increment de la càrrega domèstica i emocional.
Les vacances es venen com a descansos idíl·lics vora el mar i fent un munt de rialles. Però moltes mares acaben més esgotades amb la feina que tenen durant les vacances que no pas quan treballen. Moltes desitgen que s'acabin.
Tot plegat és molt injust extenuant. Per què no afegir-hi cruel, també?
I dins d'aquest col·lectiu de mares, encara hi ha un subgrup molt més vulnerable. Són dones amb parelles masclistes que converteixen el seu descans en un infern molt perillós. L'augment del temps compartit en parella agreuja les situacions de risc. Sense activitat laboral i amb una important davallada de les prestacions socials per vacances, elles queden relegades a un tràgic aïllament. Si, a més, els serveis socials estan saturats, les escoles estan tancades i les amigues són fora, elles es troben pràcticament desprotegides.
Si no hi ha xarxa, no hi ha ajuda. El recolzament d'aquesta xarxa és fonamental a l'hora d'evitar agressions i, fins i tot, en alguns casos, per poder salvar vides.
A l'estiu, els feminicidis augmenten de manera molt preocupant. Les trucades al Servei d'Atenció a les Víctimes solen ser menys nombroses perquè a les dones se'ls exigeix aguantar i no fastiguejar les vacances. Durant les vacances cal aparentar que la família s’ho està passant molt bé.
I quan, desesperades, s’atreveixen a trucar, les necessitats són ja massa greus i extremes. Aproximadament, un 30 % dels feminicidis íntims, comesos per parelles o exparelles, es produeixen entre juny i agost. Un altre barem estima que entre un 42% i un 50 % dels feminicidis anuals es concentren a l’estiu. L’estiu del 2024, 19 dones van ser assassinades per la parella o exparella. I el 2023 van ser 15 dones.
Aquest juny, 6 dones i 1 menor han estat assassinats per violència masclista.
La tendència global marca que del 2003 al 2024, dels 1 286 als 1 311 feminicidis íntims, un 30 % (és a dir uns 375/373 casos) s’han produït a l’estiu.
Sabeu d’alguna bèstia que mati la seva parella?
A les institucions que els correspongui: salveu les dones!
I és que les vacances de moltes dones són un infern silenciat. Però abans de descansar, elles necessiten una vida digna, amb més drets socials i més seguretat.