Hi ha dos substantius que, tot i compartir un significat comú inicial, presenten matisos molt diferents. Són l'obstinació i la perseverança. Ambdós expressen la idea de la insistència o fermesa en continuar amb alguna cosa. Ara bé, l'obstinació pren un caire negatiu perquè és una insistència perjudicial i s'hi entesta sense escoltar raons ni adaptar-shi. La perseverança, però, al·ludeix a la constància, la paciència i lesforç intel·ligent per aconseguir un objectiu positiu. I a més, supera els obstacles de manera constructiva.

 Quin d'aquests dos trets creieu que hauria d'adornar els polítics i la policia que han de vetllar, presumptament, pel benestar de la nostra societat?

 Si heu pensat en la perseverança, heu errat.

 Fa un parell de setmanes parlàvem de la mala decisió del ministre Marlaska de nomenar Cap de la Policia de Lleida a Antonio Royo Subías, un individu condemnat el 2003 per assetjament sexual. Gràcies a les pressions dels col·lectius feministes i des dels partits feministes, es va aconseguir que el cessés.

 Tanmateix, uns quinze dies més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre la decisió del cessament d'Antonio Royo Subías.

 No és una obstinació profundament negativa insistir a mantenir com a cap de Policia un condemnat d'assetjament sexual? En quin cap cap tal barbaritat? Sembla que a tots els caps de la Sala 4 del Contenciós-Administratiu.

 Per dissimular aquesta aberració van exigir que se'l mantingués al capdavant de la Policia de Lleida al·legant que els preocupava la mala imatge que el cessament podia deixat del cos policial.

 Però, quina imatge? Si la policia ja arrossega molt mala imatge! Hi ha molts policies que treballen correctament, però la imatge general és molt deplorable pels reiterats casos de males praxis que erosionen la credibilitat del cos.

 El TSJC també ha al·legat que «hi podrien existir vicis de ple dret i d'anul·labilitat» i que no s'ha escoltat al cessat.

 S'ha d'escoltar sempre els acusats, però cal perseverar per ajudar un individu condemnat per assetjament? El problema de fons és que, si no se li manté la feina, com que es troba molt a prop de la jubilació, podria tenir pèrdues econòmiques importants. Un policia assetjador sexual hauria hagut d'estar cessat de sou i feina des del dia zero.

 Aquesta no és la justícia que vull.

 I és que cal perseverar en allò que sigui just i bo. Com apartar de la policia, assetjadors sexuals. En canvi, obstinar-se a situar un assetjador sexual al capdavant d'un cos policial hauria de ser considerat un delicte.