Contrastar homes i dones ajuda molt a visibilitzar les asimetries de reconeixement entre ambdós. I pot posar de manifest que, en nombroses ocasions, la vàlua d'elles era igual o superior.

 Cal reivindicar pioneres catalanes amb la desgràcia que, sempre, tenien algun català a la vora que esborrava els seus mèrits. I mentre ells tenen carrers, busts, places... elles on són?

 Lluïsa Vidal va ser una pintora modernista també formada a París i amb exposicions internacionals. Tractava temes femenins amb gran sensibilitat social. A la seva vora Ramon Casas, omnipresent arreu, sovint retratava tòpics femenins menys profunds.

 Carme Karr, periodista i escriptora de gran intel·ligència va ser motor del pensament feminista a principis del XX tot dirigint la revista Feminal. A la seva vora, Eugeni D'Ors, tot i la seva gran capacitat, va menystenir la intel·lectualitat femenina oferint una visió elitista i excloent. I tot gràcies a la xarxa institucional que el recolzava.

 Clementina Arderiu, poetessa amb una veu pròpia, lírica i profunda va quedar eclipsada pel seu marit Carles Riba. La seva originalitat i potència lírica, si no fos per raons de gènere, podria tenir el mateix reconeixement que ell.

 Maria Baldó, pedagoga i regidora, va ser pionera en l'educació i la política municipal i impulsora d'idees avançades per a les dones. A la seva vora, Francesc Cambó és molt més recordat i mitificat, tot i tenir un paper força conservador. Ella va treballar des de la base per l'educació i la igualtat; ell, des de l'elit i, sovint, amb una visió paternalista.

 Trinitat Sais, metgessa, va obrir camins en la salut pública i la medicina femenina. A la seva vora, Santiago Ramón y Cajal (aragonès, però) va tenir el reconeixement universal que es va negar a totes les dones contemporànies. Ella va aportar molt a l'atenció sanitària pràctica i social mentre ell es va dedicar a la investigació teòrica.

 Amàlia Domingo Soler, escriptora i lliurepensadora, escrivia i publicava en una època duríssima per a les dones. Ha estat pràcticament esborrada de la memòria col·lectiva tot i ser més progressista que molts homes del seu temps. A la seva vora, Valentí Almirall, una figura clau del catalanisme, no va donar espai ni reconeixement a veus femenines dins els seus cercles.

 Rosa Sensat va revolucionar l'ensenyament infantil amb una pedagogia basada en la llibertat, la natura i el respecte pel ritme de cada infant. Va formar mestres i va dirigir escoles amb criteris moderníssims per l'època. A la seva vora, Josep Folch i Torres, més tradicional i conservador, va ser important per la cultura popular però no va fer aportacions tan profundes en el camp educatiu.

 Si l'espai ho permetés, podríem anar allargant la llista...

 I és que sí: els homes esmentats, han estat molt importants. Però elles també van ser tan brillants com ignorades. A elles els devem moltes disculpes històriques i amb els pertinents interessos acumulats. Encara els falten molts carrers i places.