Suposo tots estarem d’acord en que el principal repte, per un polític de govern, és conèixer bé el seu territori o el seu àmbit d’actuació, i planificar com resoldre dèficits, resoldre carències i millorar serveis amb l’objectiu de convertir-los en eficients, Millor encara, en modèlics. 

Conec bé la Consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. En tots els càrrecs que ha ocupat ha demostrat dedicació, preparació i formació com per excel·lir en la seva feina, per difícil i complicada que sigui. I a ningú se li escapa que les responsabilitats que té, son de primer nivell. 

Doncs bé, fa pocs dies es van conèixer unes xifres que realment van provocar sorpresa, preocupació i indignació. Parlo de les més de 70.000 persones a Catalunya, pendents de passar l’examen pràctic, per a obtenir el carnet de conduir, en les diferents modalitats. El tap o col·lapse és de mesos., d’uns quants mesos.

Els qui no son prou coneixedors del problema poden pensar que no és especialment greu aquesta espera, però pels que vivim en el món rural, és qüestió fonamental, disposar de carnet per a poder fer qualsevol cosa. Parlo de temes vitals com anar a treballar, anar de metges, de compres, de gestions diverses i sí, també cultura, oci i esports. En resum, tenir vida pròpia que no depengui d’uns molts escassos serveis de bus públic. 

Per descomptat que a la llista hi ha centenars d’altres situacions, igualment importants, com per canviar radicalment el model de vida. Finalment, quedarien els qui el volen per simple ús turístic – viatger. Però, al cap i a la fi, tots han de tenir el dret a obtenir-lo, dintre d’un termini raonable de temps. I això vol dir, setmanes, no mesos. 

Vist i conegut el problema, de la reunió tinguda entre la Consellera i el Director General de Trànsit, Pere Navarro, se’n derivà la creació d’una comissió mixta, per tal de buscar remei al problema. I el problema és el dèficit d’examinadors. Catalunya en té 138. Xifra clarament insuficient com es pot comprovar per l’enorme quantitat de persones en llista d’espera. Doncs, la primera decisió fou de posar de manera urgent, 25 nous examinadors, i iniciar tràmits i estudis per a augmentar el nombre, com per evitar noves cues.

Dintre de les properes setmanes, no mesos, s’han de fer propostes concretes per equilibrar el nombre d’examinadors amb el nombre de sol·licitants. No es pot tornar a produir un col·lapse com aquest. Si cal la DGT, pot delegar en el Govern de la Generalitat, la gestió total o parcial d’aquesta funció, per així agilitzar exàmens teòrics i pràctics, com perquè en qüestió de molts pocs mesos, tothom qui els passi, obtingui el carnet corresponent. 

I és que repeteixo, en ciutats, pot ser important disposar de carnet, però és que en pobles rurals, és vital. Hi ha un abans i un després, en disposar de vehicle propi. S’aconsegueix una llibertat de moviments que resol la major part dels problemes que es tenen quan encara no se’n disposa. Així, doncs seguirem de molt a prop el compromís assumit, esperant veure’l resolt dintre dels propers mesos.