He trobat contundent i ben girat l´escrit de la Simoneta ¨L´Amèrica violada¨, al Diari Digital de Solsona Nació; hi diu, en femení, coses grosses i no les rebaixa gens. Va de bo que treu a relluir atrocitats ocultes, que fan posar pell de gallina. Si l´he de fiblar amb un però, no és pas per a negar-li res, ans per cercar-li més base i suport, i perquè les afirmacions que tronen siguin veritables de cara als poc versats en el tema i que  se´n podrien sorprendre amb escepticisme i escàndol. D´entrada, molt d´acord amb els comentaris que fa respecte a l´animalada dita pel senyor Casado que ¨la época más brillante de la humanidad fue la hispanidad¨. És el mateix que digué, de les milionàries manifestacions dels catalans en pro de la seva sobirania, que eren ¨el aquelarre catalán¨; és el campió de la tàctica de denigrar i de calumniar els catalans. Que es necessita ignorància i analfabetisme per a formular aquests absurds amb sang freda i sense un senyal de vergonya a la cara, com la Simoneta insinua. De fet no és nova  una atzagaiada de part de la vedette Casado, n´hem escoltat unes quantes més que per allí per allí li van, i aquest és un avançat, una esperança per a  l´ultra dreta espanyola.
El punt que a mi m´ha cridat més l´atenció és on la Simoneta afirma que ¨los conquistadores¨ violaven les nenes i, si tenien un fillet, els hi mataven davant seu. No vull creure que jo tingui el monopoli de la veritat respecte a totes les grandeses que cometeren els espanyols amb els pobres aborígens, pels anys que he conviscut en aquest terreny on els uns i els altres s´exerciren a pler, com en tota l´Amèrica Llatina, però em cal dir d´aquest crim ‒que els sobrepassa tots en iniquitat i ignorància‒ que  m´he n´assabento per primera vegada a la vida. La raó que l´escriptora en dóna és que aquells conqueridors anaven tan inflats que es creien semidéus, comparats amb aquells pobrets de mi, i que per tant tenien dret sobre la dignitat, la vida i els béns d´aquella pobra gent. És la mateixa raó que assisteix Casado en les seves expressions i idees fantasmals perquè no li caigui la cara de vergonya, creure´s un semidéu davant les esquerres i ¨esos separatistas catalanes¨. Però aquesta actitud de creure´s un semidéu davant aquesta gent senzilla i afable prou que l´hem vista repetida encara al tombant del segle XX en molts ¨missioners¨, espanyols i no espanyols, però tots pastats dintre el motlle de formació eclesiàstica imposat per Franco i el seu ¨nacional catolicismo¨.
Si l´escrit de la Simoneta m´ha cridat l´atenció, no m´ha causat estranyesa. He visitat Copan, Xitxenitzà, Tikal, Palenque i he pogut comprovar l´esperit demolidor dels espanyols de tot allò que flairava civilització autòctona i l´afany per suprimir-ho i al seu lloc clavar-hi un efectiu ¨cristià¨. Bé, no vull dir que ruïnes destruïdes, però sí que menystingudes i abandonades, sense parar ment a l´alt nivell de civilització que havien obtingut ‒¨...desprecia cuanto ignora¨. Calia portar-hi el coneixement del Déu veritable en aquelles terres i en la seva civilització, però mai suprimir allò que era seu, ans cristianitzar-ho ‒i això encara ben fet i amb un tacte que aquella gent, els conqueridors, no tenien, embriagats pel triomf i la facilitat amb què abusaven dels amos del lloc. Puntualitzem que, en el cas dels maies, llur decadència començà molt abans que hi fessin cap els espanyols.  L´altra embriaguesa que aquests portaven era la de la teoria de ¨la fe i la espada¨, la qual és una blasfèmia, renec i heretgia d´ignorants, però blasfèmia, puix que on hi ha la creu no hi ha d´haver l´espasa. La millor època de la humanitat fou arran del naixement de Jesucrist, quan les portes del déu, o de la deessa de la guerra eren tancades a Roma, per la precària pau que inundava el planeta, ¨com l´aigua emplena la conca dels oceans¨, (Isaïes).
Contra allò de què es fa il·lusions i vindica Casado per a la ¨hispanidad¨ tenim testimoniatges que van amb por i prudència per la falsedat i el tòpic ambientals, però que bé volen dir més que no diuen. Per exemple, la sortida del bisbe Eusebio de Landa manant de cremar una colla de llibres, llibres d´escorça d´arbre, dels maies ¨Porque no contienen más que patrañas del diablo¨ ‒en aquest cas sense cap por a l´ambient, ans a favor del tòpic. També hi ha el testimoniatge de l´altre bisbe, possiblement que de Chiapas o de per allí, que revela el maltractament que fan els conqueridors als indis i de la seva eliminació. Els espanyols el consideren un traïdor o un simple exagerat i fanàtic, però l´home era veraç i complia amb el seu deure de pastor de protegir els naturals i de delatar els abusos fets contra seu. No sé si és Josep Pla, que diu que no era tal Fray Bartolomé de las Casas, sinó Fra Bartomeu Cases...
Voldria que em diguessin si la ¨hispanidad¨ a més de consistir en la guerra desigual i vergonyosa ‒els conqueridors disposaven d´armes de foc i de cavalls i els indis dels més primaris ginys de fer guerra‒, a més de la supressió dels indis adversos, de la rapinya en general, del robatori d´or, de l´abús de les pobres índies, de la destrucció dels seus monuments i de les cultures locals, consistí en res de positiu per als local i la seva formació humana. Els espanyols fundaren escoles, però les reservaren per als seus fills i els fills dels ja criolls, i els fills del indis que es fessin fúmer durant tot el que fou colònia. La ¨hispanidad no féu res per a promocionar humanament aquella pobra gent¨, ans féu molt per a mantenir-la en el primitivisme, perquè no es despertessin, raó per la qual no estaven preparats per a auto governar-se i tot d´una que guanyaren la independència d´Espanya caigueren en la corrupció i altres vicis de rapacitat i ignorància, que els han mantinguts incapacitats per a prosperar en tot ordre humà i diví.
Fem un traspàs de lloc i veurem com la ¨hispanidad¨ a Catalunya també consisteix a mantenir-hi cinc-centes forces d´ocupació, a perseguir-hi la llengua, la identitat dels catalans i la seva cultura, a manar-hi, a imposar-hi com han de viure els catalans i fins com han de pensar i organitzar-se. És a dir, pur règim de colònia com aquells, llevat de l´abús sexual de nenes i dones, que prou que en sofrírem durant les dues guerres, la de Successió i la dels Segadors, que la història d´Espanya l´han escrita el espanyols, els vencedors, com també escrigueren la història de la ¨Hispanidad¨, callant o mentint sobre allò que no els interessa, tergiversant persones i fets.
En resum, sí que agrairíem a la Simoneta una citació, un text, un autor que fes referència a aquest espècimen de l´abús sexual de les nenes índies i de l´assassinat del fillet davant seu, com a element  integrant de la ¨hispanidad¨.     
Pere Ortís