Quan una persona és tractada com a propietat d’una altra i obligada a treballar sense llibertat ni remuneració diem que està esclavitzada.

  L’Imperi Romà, va tenir milions d’esclaus ―procedents de guerres, del comerç o per naixement―, que treballaven, fins i tot com a gladiadors, sense drets ni llibertats. No va ser la primera cultura a fer-ho.

 Avui en dia, encara podem parlar de tràfic de persones per a explotació laboral o sexual. En alguns països del sud-est asiàtic encara es practica el treball forçat en la indústria del tèxtil o en la construcció.

 Han passat segles i la condició humana segueix sent igual d'indigna pel cervell que té. Hi ha bèsties que no executarien certes accions pròpies dels humans. Com esclavitzar éssers humans; torturar-los o maltractar-los físicament o psicològicament; explotar-los laboralment o sexualment quan, especialment són vulnerables; discriminar-los per raça, gènere, religió o orientació sexual; permetre o ignorar la fam i la pobresa; negar drets fonamentals...

 Quan aquestes barbaritats són perpetrades per homes, les trobo horribles; però si estan en mans de dones, em causen molt més dolor. Perquè també soc dona.

 I aquest és el cas de la jutgessa ugandesa Lydia Mugambe, prestigiosa advocada i magistrada que havia treballat durant anys a les Nacions Unides en representació del seu país i defensant els drets humans.

 Però tots sabem que tenir estudis superiors no és, com hauria de ser, un títol que alliberi ni de la indignitat ni de la maldat.

  Mugambe ha estat condemnada a sis anys i quatre mesos de presó per forçar una jove ugandesa a treballar a casa seva en condicions d'esclavatge.

 Actualment vivia al Regne Unit i allí va ser on la feia treballar com a serventa i mainadera sense pagar-li cap salari. Per tant, explotava la seva víctima en condicions d'esclavitud.

 La jutgessa s'aprofitava del desconeixement, per part de la víctima, de les lleis britàniques i infringia sistemàticament totes les lleis dimmigració.

 La víctima, segons els seus advocats, ho sofria tot per la por que vivia; perquè Mugambe encara tenia molta influència a Uganda i l'atemorien les possibles represàlies tant per a ella com per a la seva família.

 A més, Mugambe ja l'havia enganyada per fer-la viatjar fins al Regne Unit amb la intenció dexplotar-la.

 I, segons el jutge que va sentenciar-la, Mugambe, no sols no va demostrar cap remordiment ni penediment sinó que va intentar, fins i tot, culpar a la víctima.

 Hi ha filòsofs que defensen que la maldat no és innata, sinó conseqüència de l'entorn o l'educació. Però si ella sabia totes les lleis que li impedien ser una esclavista! De quin mal sentiment, no tractat adequadament, li podia emergir tanta perversitat: de la cobdícia?

 Per tants pocs diners, tanta mesquinesa?

 I és que quan una dona, que hauria d'entendre millor que ningú què significa ser oprimida, es converteix en opressora, la ràbia ens fa molt més mal a les dones. I ens recorda que la maldat no entén ni de gènere ni d'estudis.