El que va ser el primer alcalde solsoní de la democràcia i primer president del Consell Comarcal del Solsonès, va traspassar als 80 anys víctima d’una malaltia
Rondava l’any 1979, la primavera, aquesta època de l’any on els esdeveniments ens han acostumat que els grans moviments polítics floreixin juntament amb l’explosió de l’estació. Els comicis del 1979 no eren una cita com una altra, eren les primeres eleccions municipals on l’alcalde era elegit per sufragi. Ramon Llumà va guanyar les eleccions per CiU que el situava com a alcalde de Solsona, càrrec que desenvoluparia fins l’any 2003. El bagatge de Ramon Llumà és ric en anècdotes (com el de la famosa bandera a la bugaderia) i majúscul en fruits. En la seva vessant institucional, va ser també president del Consell Comarcal de Muntanya, primer president del Consell Comarcal del Solsonès i diputat al Parlament de Catalunya.
Un alcalde comarcalista i pioner
Ramon Llumà era més que l’alcalde de Solsona. En el resultat de la seva vocació comarcal hi podem trobar diverses fites l’assoliment de les quals han dibuixat el Solsonès que coneixem avui dia. Sobren els qualificatius i elogis en un personatge cabdal per entendre la història moderna de la ciutat, del seu desenvolupament i del de la pròpia comarca. El seu sentiment com a declarat independentista, va situar Solsona i el Solsonès en el mapa català com una de les ciutats amb un sentiment nacionalista de país més arrelat.
Solsona, la capital
S’ha parlat del Ramon Llumà nacionalista, però les seves obres en el sí de la pròpia ciutat no són poques. En l’àmbit solsoní va projectar la seva empenta en la pròpia ciutat i en la comarca. A Solsona, va refer les dependències de la casa consistorial dotant-la de la imponent seu que actualment es situa l’edifici de la casa de l’Ajuntament. Des del punt de vista econòmic, va ser determinant el seu paper en el polígon industrial, i en les infraestructures i serveis que calia disposar una capital de comarca. Va empènyer perquè s’establís el jutjat de primera instància, va dotar Solsona d’un institut de secundària, del pavelló d’esports i el Teatre Comarcal. Va tenir una participació activa en la organització de Fira de Sant Isidre.
Actuacions d’abast comarcal
Una de les actuacions on Ramon Llumà va demostrar la seva personalitat i sentit de comarca va ser en el seu paper clau en el pantà de la Llosa del Cavall. El projecte per ubicar un pantà a Sorba (Montmajor) despertava dubtes i controvèrsies; es tractava d’una obra que suposava inundar una zona habitada a la vegada que implicava un transvasament faraònic del riu Cardener a l’Aigua d’Ora, així com submergir les restes del Martírium de Sant Eudald, del S. VI, un dels temples catòlics més antics de l’Estat. Ramon Llumà, envoltat d’un excel·lent equip, on els estudis de Mn. Josep M. Ferran també van ser determinants, va aconseguir que es projectés la construcció d’una presa a la zona del Cavall, on, després va incidir en les compensacions que suposaven la seva construcció.
Centre Sanitari del Solsonès
Com a President del Consell Comarcal del Solsonès, va tenir un paper primordial en el sistema sanitari de la comarca, en transformar completament el pavelló Guitart en un Centre d’Atenció Primària que, encara a dia d’avui, és un cas únic a Catalunya.
Llumà president
Ramon Llumà havia estat president del Consell Comarcal de Muntanya (1983-1988), embrió del Consell Comarcal del Solsonès que va presidir des de la seva instauració (1988) dins el 1992. Aquest fet, juntament amb el de ser alcalde de Solsona, li va permetre impulsar la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès, la creació del parc de maquinària, promoure la millora de la carretera de Bassella, la construcció de la variant de Solsona i la reivindicació de la carretera de Solsona a Guissona que la va acabant fent una realitat. En la seva visió comarcal, també va promoure la construcció del dipòsit comarcal de residus.
Sota la seva presidència, el Consell Comarcal del Solsonès va adquirir l’edifici de l’Hospital d’en Llobera i en va iniciar les obre de rehabilitació. Juntament amb aquest fet, va situar les bases del què és la primera institució en abast comarcal, per a proporcionar serveis bàsics, promoure la construcció d’infraestructures intermunicipals, juntament amb la creació, amb l’Ajuntament de Solsona, d’una potent estructura en serveis socials.
