[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vm2-mqhXlIM[/youtube]
L’Ajuntament de Solsona reclama la llibertat immediata i l’amnistia de totes les persones preses i exiliades polítiques, en tant que no han comès cap delicte. Igualment, una vegada més, reivindica el dret a l’autodeterminació i a treballar pacíficament per a la República Catalana. Ho ha fet mitjançant una moció consensuada per l’Associació de Municipis per la Independència i Associació Catalana de Municipis i aprovada per un Ple extraordinari aquest dimarts al vespre. El text ha tingut el suport dels grups d’ERC, Junts per Solsona i Alternativa per Solsona-CUP i el vot contrari de l’única regidora socialista.
La moció insisteix que en democràcia votar no és cap delicte i que les idees no es jutgen, i denuncia que la sentència del Tribunal Suprem suposa “una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades”, així com “una retallada dels drets i llibertats col·lectives”. Amb tot, aquesta condemna no atura ajuntaments com el solsoní: “Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78”. L’Ajuntament assegura adherint-se a aquest text que planta cara a “la voluntat repressora de l’Estat espanyol” amb la mobilització, reclamant diàleg, “reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte”. Així mateix, condemna “tots els intents de criminalització del moviment independentista”.
Tots els regidors dels grups favorables a la moció van llegir un fragment del text en el Ple. L’alcalde, David Rodríguez, abans de començar va proposar que la sessió no fos retribuïda ateses “les circumstàncies” que hi han desembocat. També va recordar que amb textos com aquest es defensa “que tothom pugui expressar les seves idees”, i “en democràcia, això es fa votant”.
Rodríguez va aprofitar aquesta ocasió per llegir la carta que el president dels republicans, Oriol Junqueras, va fer arribar a la militància després de fer-se pública la sentència, que el condemna a 13 anys de presó. “La independència esdevé avui encara més que mai una necessitat per poder viure en una societat més lliure, més justa i més democràtica. Jo no vull que els meus fills creixin en aquest estat corrupte, insensible i demofòbic i us ben juro que no descansaré fins a aconseguir-ho”, s’expressava a la sala de plens del consistori solsoní.

El portaveu de Junts per Solsona, Marc Barbens Foto: Ramon Estany
El portaveu de Junts per Solsona, Marc Barbens, va referir-se a “la duresa i crueltat” de la sentència pel fet que afecti companys de partit i amics. També va denunciar l’“arbitrària petició d’extradició de Carles Puigdemont” per part del jutge instructor de l’1-O. Finalment, va agrair a la ciutadania la mobilització d’aquests dies com a resposta a la condemna dels líders polítics i socials i va animar a continuar-la.
Crida al carrer
També va fer una crida fervent a sortir al carrer ApS-CUP, al mateix temps que va denunciar “l’abús de la força per part de tots els cossos de seguretat”. La portaveu d’aquesta formació, Pilar Viladrich, va matisar que s’adhereix a l’acord de la moció amb què l’Ajuntament es compromet a participar en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat sempre que “sigui una eina per treballar per l’amnistia i la independència dels Països Catalans i no una gesticulació més que no porti enlloc”. Aquesta formació va ser especialment crítica amb les reflexions de la regidora socialista, Encarna Tarifa.

Encarna Tarifa va admetre que ella, “personalment”, no voldria veure cap polític a la presó Foto: Ramon Estany
La representant del PSC va voler argumentar el seu vot contrari a la moció i va manifestar sentir-se dolguda que “l’Ajuntament parli en nom de tot el poble de Catalunya, perquè una bona part no és favorable a la independència”. Encarna Tarifa va admetre que ella, “personalment”, no voldria veure cap polític a la presó. Però va recordar que tant els lletrats del Parlament, com la cúpula dels Mossos d’Esquadra i altres instàncies van avisar de la vulneració de la legalitat. La regidora va emplaçar tots els representants polítics a “buscar una solució pactada des de la llei” i va assenyalar com a prioritari vetllar per la convivència i el respecte pel pluralisme.