Aquest octubre, l’Església decidirà el seu camí durant els anys vinents. S’hi celebra el sínode de la família i la cúpula del catolicisme haurà de prendre una decisió sobre la comunió dels divorciats que s’han tornat a casar, les segones núpcies i la unió dels homosexuals. No equivaldrà a un concili, però serà un gran debat que mostrarà quina és la correlació de forces en el cor del catolicisme. I pel que es va veient, les columnes de Bernini poden trontollar.

El Papa Francesc va convocar l’any passat un sínode (una reunió de bisbes) per replantejar la posició de l’Església en tots els àmbits vinculats a la família. No era un aspecte menor perquè afecta el moll de l’os del que ha estat el discurs oficial del catolicisme en temes com el matrimoni, els anticonceptius, la comunió per als divorciats, el divorci i l’homosexualitat. En aquell moment, no es va adoptar cap resolució definitiva, i ara tindrà lloc l’encontre definitiu.

La voluntat del Papa és obrir el debat i intentar establir una posició d’obertura. El pontífex argentí és un home moderat, un jesuïta clàssic en molts aspectes, però conscient que el discurs de l’Església ha quedat envellit i que la institució ha anat massa a la dreta les darreres dècades. Però replantejar el tema dels divorciats i ja no diguem de les unions dels homosexuals ha aixecat una forta oposició en el “búnquer” eclesial.

En el sínode de l’octubre passat, Francesc va voler que s’informés del resultat de les votacions. N’hi va haver 62, una per cada un dels paràgrafs del document de síntesi. En el tema d’un acostament i “acollida espiritual” a les unions d’homosexuals, 118 prelats va votar a favor i 62 en contra, sense arribar als dos terços dels presents per forçar la introducció del paràgraf en el text. És a dir, el bloc conservador va mostrar poder de veto.

Dos alemanys cara a cara

L’ala més conservadora de l’Església ha fet una crida a la mobilització dels seus per preservar la doctrina tradicional. El seu cap de colla és l’alemany Gerhard Müller, el prefecte de la Doctrina de la Fe, un teòleg alemany que afirma que “l’Església no ha de seguir estils de vida pagans”.

Enfront d’ell, el cardenal Walter Kasper, també alemany, veritable ideòleg del sector “modernista” i molt influent sobre el Papa, defensor d’un gir en qüestions fins ara indiscutibles. Darrere d’ell hi ha la majoria dels episcopats alemany, suís i francès. Però aquest bloc troba oposició ferma entre els bisbes del Tercer Món, curiosament els més recalcitrants en doctrina.

Al sínode hi assistiran representants designats per les diferents conferències episcopals i, per tant, serà bastant representatiu de la correlació de forces interna. En aquest tema, es definirà la força dels diversos sectors en disputa. Un sínode només pot aconsellar. Finalment, és el Papa qui pren les decisions. Però és molt difícil que el Papa forci un canvi en la doctrina si no disposa del suport àmpliament majoritari de la jerarquia.

S’obrirà l’Església al divorci? Canviarà el seu missatge sobre els nous tipus de família? Seran acollits els homosexuals a la nau de Pere? La partida serà llarga i segurament no es resoldrà definitivament aquest octubre. Davant de la dificultat de replantejar alguns temes convertits en dogmes, hi ha sectors del catolicisme que recorden les paraules de l'aleshores cardenal Jorge Bergoglio en vigílies del conclave que el va fer Papa. "A vegades penso que Jesús truca a la nostra porta... però perquè el deixem sortir".