Recordo molt bé la primera vegada que vaig assistir a un dels seus parlaments ara farà uns dotze anys. La seva veu evocava el testimoniatge de tota una vida i produïa la tranquil•litat i la serenor de qui ens arrecera de la tramuntana. Em va semblar un univers de coneixement i d’humanitat, i em va fer veure que hi ha coses que no tenen terminis. Però si he de ser franca, probablement el que més em va captivar, va ser l’energia que irradiava. La fermesa de les seves paraules, el coratge dibuixat en aquells ulls que, malgrat el pas del temps, gaudien de la seguretat d’un tità i de l’energia d’un infant. En aquell escenari de senzillesa i proximitat, em va seduir en la meva innocència política.
Víctor Torres i Perenya, advocat de formació, polític de convicció, va concentrar l’herència de dues famílies d’intel•lectuals d’esquerres de la Lleida de principis del segle XX encapçalades per les figures del seu pare, Humbert Torres i el seu oncle Alfred Perenya, en la fusió perfecta. Polític elegant, bon organitzador i excel•lent orador, respectuós, valent i honest.
Una extensa biografia escrita sobre un llarg camí en el qual va haver de sobreviure estranys i durs viaranys, des de la lluita al front en la columna Macià - Companys, l’exili o la pèrdua prematura del seu germà, però en la que també els fruits van esdevenir quantiosos en la lloable feina feta des de tots els flancs polítics. Víctor Torres va ser membre de les Joventuts Republicanes i milità a Esquerra Republicana de Catalunya des de la seva fundació l’any 1931, fou Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant el mandat de Josep Irla, i fou diputat al Parlament de Catalunya i senador a Madrid. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tota una existència marcada per la fidelitat a uns ideals. La seva tasca ens ha llegat un mestratge exemplar d’honestedat, de generositat, de respecte i compromís amb la seva gent i amb la seva terra. Sempre amb l’objectiu de construir el país d’ideals.
Amb l’aval de la seva experiència ens va ensenyar a viure i veure la vida amb passió, perquè sense passió no hi ha compromís. Amb la seva força ens va ensenyar a no defallir i amb la seva humanitat i sensibilitat ens va ensenyar el veritable sentit dels valors humans, la vàlua de la democràcia i el respecte a la família. Ens oferí el seu mestratge amb senzillesa i proximitat, amb la intensitat i la grandesa de l'educador que ho dóna tot per assegurar que els seus deixebles puguin tenir un futur digne i encaminar-los a ser ells mateixos dignes del seu futur. Mestre de mestres, ha esdevingut un referent per a les noves generacions de catalans i catalanes compromesos amb el nostre país. Víctor Torres hauria de ser l’exemple a seguir per la classe política catalana actual. Perquè utilitzant paraules del seu germà Màrius, “entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli”.