Cal observar com l’odi i la bretolada espeteguen en els discursos que els enemics de Catalunya fan al Parlament, com a rèplica a les exposicions dels qui estimen i senten sincerament Catalunya. La Arrimadas, per exemple, sempre es treu de la boca que Puigdemont “és un escapat de la justícia”. És un escapat, i a bona hora se n’escapà, de la iniquitat judicial dels jutges castellans que pretenen justificar la seva intervenció en casos merament polítics ─camp on no tenen cap competència─ i daurar de legitimitat llurs sentències iniqües, si els convé calumniant innocents i carregant-los crims. En aquests jutges no els fa res rebregar catalans i rebregar Catalunya, la qual cosa és no saber sortir de la línia d’actuació secular de part del govern i de la justícia espanyols referent a Catalunya. Uns i altres, tradicionalment, ens han considerat poqueta cosa, una nissaga que pot ser trepitjada i ultratjada com si res, que estan a disgust amb Espanya.

      Un altre cas és el senyor García Albiol, que es refereix al diàleg amb el govern de Madrid que proposa l’Honorable Quim Torra, i li menciona la resposta de Rajoy que diu que “diàleg, però sense deixar de banda la Constitución y la Ley”. La qual cosa va contra la mateixa essència del diàleg. Al diàleg no s’hi va amb condicions i limitacions prèvies, cal anar-hi amb sinceritat, sense que cap de les bandes consideri a la bestreta que porta tota la raó ell sol, i que sigui capaç d’escoltar l’interlocutor, com ell mateix té dret que l’interlocutor l’escolti. Precisament la Constitución i la Ley espanyoles són el mural que s’oposa a un diàleg obert i sincer. A més totes dues són contingents, que vol dir que poden ser o no ser, que estan escrites per mans d’home, i la Llei Natural no és contingent ni és escrita per mans d’homes, ans és universal i està escrita al cor de la Naturalesa, que vol dir que mentre el planeta sigui com és i l’habitin dones i homes de carn i ossos, ningú no pot aixecar-se amb la bandera d’una llei particular i voler sobreposar-la a la Llei Natural. Cada poble diferent, específic, cada nació necessita la pròpia interpretació-aplicació de la Llei Natural, és a dir, la seva pròpia Constitució.   

   Però insistim-hi. Hem dit cent vegades que la Constitución no és la nostra, per allò que simplement els catalans no l’admetem perquè està escrita astutament contra Catalunya i les seves llibertats, i encara que no tingués res de contrari contra Catalunya. La prova irrefutable d’això que dic és l’article 155, ara es veu clar, que ha paralitzat i impedit Catalunya en aquest llarg lapse. I pel que fa a la llei espanyola, tampoc no l’admetem, perquè s’oposa al nostre dret humà a decidir el nostre esdevenidor i a arreglar casa nostra com ens sembli i ens plagui, i no al gust i sota la imposició d’un altre, no diguem d’un estrany que ens odia.

   I encara el senyor García Albiol amenaça l’Honorable Quim Torra amb la presó per poc que faci a favor de la República Catalana. Enemic que fa gala de la infàmia comesa pel govern central de desballestar ara Catalunya i reduir-la a la impotència perquè no practiqui el dret d’alçar el cap i menar-se on més li convingui. No podem, senyors, els catalans, no som ningú, ens toca estar sotmesos per sempre a Castella i estar-ne ben contents i feliços, que això és democràcia, que així hi ha normalitat i harmonia, pau ibèrica i felicitat per a tothom, tant si la marranada ens cau bé com si no ens agrada.

   Que difícil que ho tindrà l’Honorable Quim Torra! Serà objecte d’insídia, d’espionatge a l’ample, esperant la seva “relliscada” per tancar-lo tot seguit a la presó. En tenen fam, ho esperen amb candeletes. ¡Pan duro a los catalanes!, sinó se’ns escapen i no tindrem el goig d’aixafar-los i és possible que els nostres estómacs se’n ressentin!

   Malgrat tot cal tirar endavant, no podem menystenir el que hem guanyat, com havem avançat, confiant que ens arribarà la conjuntura favorable. Els forasters, l’Europa Unida, l’ONU... no pot ser que ens hàgim de resignar a viure escanyats per sempre. Indicis que govern i jutges espanyols s’han emportat algun revés, que a Europa hi ha una maror a favor de Catalunya, qui sap si despertada per la jugada del senyor Puigdemont, i ens cal anar amb l’ull ben obert per tal de fomentar tot moviment que vagi a favor nostre i continuar en la línia de l’acció pacífica, però agosarada i eficient.

Pere Ortís