Aquest dia, la Tate va tenir un senzill, lluït i honorat reconeixement als 35 anys de docència en el centre, perquè rebé un comiat aplaudit per fileres extenses i nombroses d’alumnat que ocuparen el passadís, les escales i la recepció, fins a fer-la parlar amb un bonic ram de flors a les seves mans, com a símbol de la companyonia mantinguda al llarg dels anys. Quin goig sentir l’escalf de l’alumnat, del professorat i del PAS, tot recorrent el camí que tant de temps ha estat fent tantes vegades! La família de l’Insti va voler acomiadar-la d’aquesta manera i que se n’emportés el caliu dels aplaudiments per tot el que hi ha viscut. 

Durant més de 35 anys, la Tate ha desenvolupat la tasca docent en el Francesc Ribalta i, uns cursos abans, també havia format part d’una de les primeres promocions d’alumnes de l’Institut. Per tant, són molts i molts d’anys vivint i convivint en aquesta casa. Ara li ha arribat l’hora del jubileu, del gaudi i de tenir temps per a un mateix, donat que la docència implica, entre d’altres coses, molta entrega als altres i oblidar-se, un xic, de la pròpia persona. 

Que per molts anys, Tate, puguis recordar aquesta etapa amb il·lusió i satisfacció!
Gràcies, Tate, per tot el que has donat i per molts anys!