Des de l’Agrupament ens trobem en un punt d’inflexió important de la nostra història. Sumem 53 anys d’existència i en duem 35 als locals situats al passeig St. Antoni Maria Claret, possessió de la parròquia. Amb un equip de caps format a dia d’avui per 26 joves i amb gairebé 150 infants i joves, seguim any rere any amb la missió d’educar en el lleure a través del mètode escolta i guia, tot fent-los protagonistes del seu creixement personal. Aquesta, de fet, és la premissa amb què Baden Powell, fundador de l’escoltisme, retrata el moviment. Nosaltres, que creiem fermament en l’objectiu de l’escoltisme, no ens n’hem volgut desvincular i treballem perquè així sigui.
 
Amb tot, a nivell d’agrupament hem decidit emetre el següent comunicat atesa la fràgil situació amb la qual sobrevivim des de fa gairebé dos anys. En primer lloc, volem remarcar d’entrada que portem un any i mig sense llum al cau. A aquest problema s’hi acullen dos actors fonamentals dins el conflicte: l’Agrupament i la Parròquia de Solsona, entitat religiosa propietària dels locals on hi som des de fa 35 anys. Hem estat molt de temps en silenci, movent fils per poder solucionar la problemàtica de la millor manera, però arribats a un punt que no ha donat cabuda a una negociació i un consens prou encertat per a les dues parts - l’Agrupament Escolta i Guia Pare Claret i la Parròquia - el conflicte ha estellat amb unes conseqüències totalment desfavorables respecte a l’agrupament i els que en formem part activament. 
 
Com va començar?
 
Tot va començar a mitjans del curs 2016-17 quan es va dur a terme una reunió formal amb Mossèn Lluís, rector de la Parròquia i Rafael Fonollà, antiga mà dreta del rector, per tal d’arribar a un acord amb la finalitat que comencessim a assumir el cost dels subministraments. Pel que fa a l’aigua, l’Agrupament en paguem les factures rigorosament cada trimestre des del febrer del 2017. Quant a la llum, es va instal·lar un comptador intern per saber la llum que es gastava als locals del cau i assumirne així la despesa.
 
En aquesta mateixa reunió, la Parròquia va suggerir que un instal·lador consultés l’estat de les instal·lacions i així aprofitar l’avinentesa de deixar-ho en condicions. L’Agrupament, hi vam accedir i ens vam posar en contacte amb un instal·lador amb l’objectiu d’elaborar un pressupost. Paral·lelament, i sense ser-ne coneixedors, la Parròquia va fer venir un inspector de l’ECA, el qual va emetre un informe desfavorable on s’indicava que “degut als desperfectes trobats en la instal·lació, cal realitzar la seva reparació urgent per garantir la seguretat de la mateixa”. Aquest informe va multiplicar el pressupost inicial, ja que a part de garantir la seguretat, la reparació s’havia de cenyir a la normativa vigent. 
Des de quin moment no tenim llum i per què?
 
El 10 d’abril de 2017 la Parròquia, en base l’informe de l’ECA en mà, decideix apagar els ploms del cau justificant-se amb el perill que això suposava per als infants.  Amb la voluntat d’arreglar la instal·lació, es va celebrar una altra reunió amb l’ens parroquial. Legalment correspon al propietari de l’edifici fer-se càrrec d’aquesta despesa, però la Parròquia no estava disposada a assumir-la, ja que al·legava que “si els escoltes no fóssim usuaris d’aquest espai, els locals estarien buits i, per tant, no faria falta fer aquesta inversió”. Des de l’Agrupament, es va proposar assumir aquest cost a canvi de la formalització d’un conveni que acredités la situació al cau, i al mateix temps, garantís que durant els anys de validesa del document, la Parròquia no podria desallotjar-nos de l’espai.
 
La proposta de conveni
 
A tot això, la Parròquia va accedir-hi, i al desembre de 2017 se’ls va enviar una proposta de conveni formal. Aquest conveni va ser realitzat per la Oficina General de Minyons (OSG) i el secretari tècnic de la Demarcació Central a la qual pertanyem en base a altres models d'aquests tipus de convenis d'agrupaments amb parròquies. El document representava, així, tan sols una proposta de la qual partir, i, si fes falta, modificar-lo fins que les dues parts s’hi avinguessin còmodament. La resposta de la Parròquia no va arribar fins al 15 de març de 2018 en forma de burofax firmat per un advocat de Badalona, el qual ens ordenava cessar l’activitat i desallotjar les instal·lacions amb un termini de 30 dies.
 
Sense poder comunicar-nos ni tenir cap altra resposta que l’anterior per part de la parròquia des del moment en què es va enviar el conveni, es contacta amb l'advocat per intentar esbrinar el per què de tot plegat. El lletrat desconeixia la possible tramitació d’un conveni i la inviabilitat de desallotjar en 30 dies aquest espai, tota l'activitat que s'hi duu a terme i el volum d’infants i joves que implica. Finalment, es negocia l’opció d’allargar aquest desallotjament fins a final de curs, tot mantenint-nos sense llum, per així evitar el risc que preveia l’informe de l’ECA. Entre trucades, l'advocat ens va explicar que el que perseguien els seus clients és que ens mantinguéssim vinculats a l’activitat religiosa i en un dels intents d’acostament cap a l’ens religiós, l’advocat va respondre que “els representants de  la Parròquia em manifesten que estan centrats a recuperar la possessió de la finca per fer la rehabilitació i adequació a normativa dels locals, i no contemplen efectuar reunions per tractar més alternatives…”.
 
Mirant d’obrir vies de comunicació 
Des d’aquest moment, l’Ajuntament de Solsona es converteix en un nou actor - secundari en aquest cas - dins el procés. Des de l’Agrupament escolta solsoní se’ls demana principalment mediació entre ambdues parts del ja instaurat conflicte. De forma paral·lela, sorgeix un grup d’ex-caps - les “velles glòries” - amb ganes i forces per mirar endavant i ajudar-nos a posar solució al conflicte. D’alguna forma, es convertirien en un altre actor moderador. 
Amb tot, segons fonts properes a l’escoltisme, es troben entre els esculls uns documents de l’any 1984 en què s’hi exposa que la Parròquia “cedeix, a precari, a l’Agrupament Escolta Claret d’aquesta ciutat, pel termini de 25 anys, prorrogables al seu dia, el semisoterrani de la casa de la Parròquia, que s’està construint, situat al Pg. Pare Claret d’aquesta ciutat, amb la condició que l’Agrupament mantingui la seva identitat i conservi el caràcter de confessional” juntament amb una còpia de la subvenció de la Generalitat de Catalunya que la institució parroquial solsonina va rebre llavors per tal d'adequar aquest espai per l’Agrupament. 
Un canvi de rumb inesperat
A partir de l’abril d’enguany, sembla que des de l’agrupament escolta es percep un canvi de to i intenció de la Parròquia respecte el rebut fins aleshores. Durant el mateix mes d’abril, se celebra la primera reunió entre els Escoltes i la Parròquia. Per part de l’Agrupament, en vam sortir creient que el 30 de juny, data que culminava el curs, no seria finalment la nostra data de caducitat als locals. La Parròquia justifica la decisió recolzant-se en que ara els són necessaris els locals, atès que les seves necessitats han canviat. No obstant això, des d’aquest moment també es comencen a rebre propostes dirigides cap a un hipotètic ús comú i compartit dels locals així com establir un diàleg permanent i pactar un itinerari amb representats d’ambdues parts. 
En aquest moment, la Parròquia assumeix el cost de la instal·lació elèctrica del cau. Després d’un informe tècnic del consistori solsoní, la data prevista d’inici de les obres es concreta per al passat juliol. Al mateix temps, la Parròquia també ens havia de donar resposta sobre “què significa compartir els locals”, proposta que no s’havia tornat a posar sobre taula malgrat la insistència. 
Un amor d’estiu
Fins al 18 de juliol es manté el contacte amb la Parròquia, contacte caracteritzat per un caràcter amistós. Tot i així, semblava que finalment ens havíem trobat en una cruïlla precedida per força corbes i camins abruptes; semblava que, després d’una situació força insostenible, posàvem fi a un any protagonitzat per la foscor. Les esperades obres, aquelles programades per al mes de juliol, finalment es posposen fins el 15 d’agost. A finals d’agost… la llum al final del túnel encara és menys diàfana. Les respostes de Mossèn Lluís Tollar i Rafael Fonollà sempre es doten d’una seguretat molt qüestionada, que s’acaba convertint en fum perquè les obres no han arribat a començar mai. Un cop passat l’agost, ens trobem tan sols a un mes d’iniciar el curs en una reunió de caràcter urgent en la qual se’ns notifica que “l’instal·lador no arreglarà res fins que hi hagi la proposta clara i aprovada de quina relació es mantindrà amb la parròquia.”  Recordem, som a 5 de setembre. El curs estava apunt de començar i no estàvem preparats per tornar a fer front a la pregunta: “Caps, per què no hi ha llum al cau?” A la pròxima reunió a la qual se’ns convoca arriba del tot explícita la proposta de les propostes. En aquesta reunió se’ns va oferir “el millor que tenien”, “el millor que ens podien donar”: els vint-i-sis caps de l’Agrupament havíem d’assistir a 12 sopars Alpha. Un cada setmana, sense possibilitat de concentrarlos ni distribuir-los i amb la condició que calia complir sempre amb la màxima assistència. Aquesta va ser la proposta final - desorbitada pel que fa al nostre parer - que portàvem esperant mesos… Tot plegat, molt lluny de tot el que podríem haver imaginat mai. 
I ara què? 
A dia d’avui, novembre de 2018, els caps de l’AEIG Pare Claret ens aturem. Ens aturem cansats, exhausts, fatigats i molt esgotats. Avui, l’Agrupament Escolta Pare Claret ja viu per inèrcia a les fosques. No ens han posat cap bena als ulls; hi seguim veient molt clar sense oblidar que la nostra tasca ha estat, és i serà educar infants i joves per a que esdevinguin persones crítiques i compromeses amb l’entorn amb uns valors amb els quals hem intentat fidelitzar-hi i actuar-hi en coherència i valentia tot aquest procés de negociació amb Mossèn Lluís i Rafael Fonollà. 
Arribats a aquest punt d’esgotament indiscutible en el què s’ha fet palesa la nul·litat i possibilitat d’arribar a un consens entre ambdues parts, creiem fermament en l’actitud i predisposició que ha de mantenir cada actor principal per crear acord. Amb tot, podem assegurar que per part nostra s’ha treballat tenaçment i de forma obstinada per a que així sigui. 
La nostra intenció és atorgar-nos la veu que creiem que ens pertoca, que creiem que duu massa temps silenciada i cal deixar sentir. De fet, segons Mossèn Lluís, aquest dissabte l’Agrupament Escolta Pare Claret ja no se’l permet fer cau als locals de la Parròquia. Una altra data de caducitat que ens duu a sentenciar i rematar la batalla amb una fatal contundència. 
Amb tot, volem acabar agraint a totes aquelles persones que s’han interessat, o bé ens han ajudat i han posat el seu granet d’arena en tota aquesta història d’alguna manera o altra. En especial a les “velles glòries” i a totes les famílies que han seguit confiant en nosaltres i en la nostra tasca malgrat les condicions adverses… Sempre a punt!