L'1 de febrer és el dia litúrgic en què es celebra la memòria dels beats màrtirs claretians Josep Vidal Balsells i Julian Villanueva Olza, les restes dels quals reposen en un altar de l'església del Cor de Maria a Solsona. Per aquest motiu, el passat dijous,1 de febrer, on tenen el sepulcre, hi hagué, durant la Missa del vespre, la solemne veneració de les seves relíquies, en la que el rector de Solsona, Mn. Lluís Ruiz, acompanyat dels fidels, va recordar el testimoni de fe que van donar aquests màrtirs.
Durant la missa, les relíquies dels beats presidiren l'altar, per poder ser contemplades per tots els fidels.
 
Ara fa poc més de quatre anys, el diumenge 10 de novembre de 2019, i presidit pel bisbe de Solsona, que tingué lloc la magna celebració de col·locació a l'altar nou de l'església del Cor de Maria de les relíquies d'aquests dos màrtirs claretians morts per la persecució religiosa del 1936, declarats beats en la celebració de la Sagrada Família a Barcelona el 21 d'octubre de 2017.

[despiece]
Qui són els dos beats màrtirs?

Estudiant Josep Vidal Balsells, màrtir claretià

Nasqué l’any 1908 a Santa Coloma de Queralt. Ingressà a la congregació claretiana. El 1935 feu la professió religiosa. Com a estudiant claretià passà a Solsona. Era un jove excel·lent, apostòlic, molt pietós. Estava disposat a acceptar el martiri com una gràcia especial.

Amb l’arribada de la guerra passà a refugiar-se en diversos llocs del Solsonès. Finalment, a Navès. Escrigué una carta als seus pares, demanant-los que l’anessin a buscar. Aquesta caigué en mans del Comitè de Santa Coloma de Queralt. Llavors, uns revolucionaris l’anaren a buscar. El trobaren a cal Grifé de Navès. Li digueren que el portarien a casa. Ell s’ho cregué. Pujaren al cotxe. Agafaren, però, direcció Berga. Aquell 22 d’agost de 1936, a la carretera, davant de la casa Torrecanuda, morí màrtir. Va ser enterrat a la parròquia de Solsona.

Julià Villanueva i Olza, màrtir claretià

Nasqué l’any 1869 a Villanueva. Ingressà a la congregació claretiana. El 1898 féu la professió religiosa. Al esclatar la guerra estava al seu destí, Solsona. Anà a refugiar-se a la masia Viladot. A primers d’agost uns revolucionaris cremaren l’altar de la capella d’aquesta masia. Li preguntaren al germà qui era. Respongué: jo sóc religiós, catòlic, apostòlic, romà, i, a més, de Navarra. Llavors, al anticlerical que l’apuntà, li digué: no em féu por ni vos ni el vostre fusell. Podeu matar-me, però vos i jo haurem de presentar-nos algun dia davant del tribunal de Déu, i Ell és el Jutge suprem… Havent-hi molts testimonis, no el mataren. Però, el 1 de setembre de 1936 els revolucionaris tornaren a cal Viladot. Els allí refugiats, fugiren. Mes tard el germà tornà cap a la casa. Al vespre, uns revolucionaris, molestos per la seva confessió religiosa, anaren a buscar-lo. El pujaren a un cotxe, el maltractaren molt. L’auto parà uns dos quilòmetres abans de Su. El feren baixar. Li arrancaren els vestits. Li digueren que el matarien. S’agenollà, pregà uns minuts. Els digué que els perdonava i que pregava a Déu que la seva sang els convertís. Allí fou màrtir. Fou enterrat a la parròquia de Solsona. 

Les restes d'ambdós claretians foren traslladades el dos de febrer de 1956 a l'església de la Parròquia de Solsona. [/despiece]