El prop-passat dia nou de Juny, la comunitat de preveres amb les religioses de la Residència sacerdotal del Seminari de Solsona, vàrem celebrar la Festa del Cor immaculat de Maria. Es la Festa Major de les germanes Missioneres Filles del Sagrat Cor de Maria, que fa gairebé cent anys que estan al servei del Seminari i dels sacerdots.
Tal com diu el programa, per raó d’unes circumstàncies molt especials, la festa, tindrà un caire molt familiar. Això vol dir, que nomes hi varem ser els de casa. Cal assenyalar però, que la celebració Eucarística, va ser solemníssima.
Va presidir la celebració Mn. Josep Torres per ser la persona que té més edat d'entre nosaltres.
A les dotze, la comunitat dels capellans entraven revestits i amb processó a la capella gran del Seminari, bo hi recordant aquell temps que hi entravem jovenets i pel cami vàrem cantar….Cor de Maria, de gracia font. Cor de Maria salveu el mon.
Les germanes i els sacerdots, estaven situats en semicercle, devant de l’altar
Recordant la nostra formacio musical amb gregoria, vàrem cantar la MISSA DE ANGELIS, i com a cant de comunió, El ADORO TE DEVOTE.
El celebrant Mn. Torres, va fer una homilia excel-lent. Ens va recordar, el fet històric de la presencia de les germanes a Solsona, i va ressaltar que la seva Fundadora Venerable Mare Gúell volia que s’anomenessin…Germanes Missioneres Filles de L’Immaculat Cor de Maria. Va fer ressaltar molt que el seu carisma es el de ser missioneres, que vol dir treballadores.. Aquesta ha sigut la seva tasca a Solsona, primer com a vetlladores i despres com a servidores del Seminari Diocessà. Tasca que no els hi agrairem mai prou i per això plorem la seva fugida.
Vàrem acabar, amb la Salve Regina. Tot l’acompanyament musical, fou acompanyat a l’Orgue per la germana Maria del Valle.
Varem estar acompanyats també, per um matrimoni que treballa a la casa que son El Lluis i La Marissa, i també per una altra treballadora que es la Emília.
Aquest dia varem dinar junts els mossens i les germanes. S'escau que una neboda d’un mossen i amiga de tots va venir a portar-nos unes bonés postres. Es diu Carme i viu em una casa rural que tenen una capella que se’n DIU SANT GRAU.
Aixì varem acabar lo que podria ser la darrera festa.
