Són dos quarts d'onze del dia 21 de març, dia Mundial de la Poesia. Una bona colla d'alumnes de cinquè ja estan preparats. La seva tasca és llegir la poesia "Només la veu" de Zoraida Burgos, escrita especialment per aquesta diada. Fa dies que s'assagen i practiquen com es diu el títol en molts idiomes: català, castellà, anglès, gallec, francès, ucraïnès, àrab, romanès i alemany.
Tots és a punt, es fa el silenci a tota l'escola i la poesia comença a inundar cada aula, cada racó...
L'aplaudiment final indica que, una vegada més, la poesia ens ha emocionat.
NOMÉS LA VEU
Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.
Zoraida Burgos
