El Consell portarà a aprovació l’homenatge als deportats a camps nazis

Amb la instal·lació de llambordes a la plaça del Consell dins el marc del projecte Stolpersteine

Publicat el 11 de novembre de 2021 a les 12:42
Actualitzat el 12 de novembre de 2021 a les 08:47
Al Ple del Consell Comarcal del Solsonès es tractarà l’acte d’homenatge a les persones de la comarca que van ser deportades a camps nazis. Aquesta actuació, dins el marc del projecte “Stolpersteine”, és una iniciativa de recerca i dignificació d’una memòria oblidada que es centra en dos aspectes claus, la recerca sobre la deportació dels solsonins, dades, actualització de noms, contrast de la documentació i elaboració d’un informe històric; i la proposta d’una actuació sobre l’espai públic a instància del Consell Comarcal, el Centre d’Estudis Lacetans i l’Observatori Europeu de Memòries, on es pugui reconèixer, commemorar, recordar i dignificar públicament la memòria d’aquests deportats.

[blockquote]Aquesta actuació,, busca dignificar i recuperar de l’oblit les persones que van ser conduïdes a camps d’extermini[/blockquote]


Vist que l’actuació de marcatge de la memòria dels deportats en l’espai públic és una forma
cívica i justa d’homenatjar els nostres conciutadans que van ser deportats, s’han fet les
gestions preliminars i contactes tant amb Colònia com amb la Generalitat per incloure Solsona i el Solsonès
en les ciutats i comarques que demanen les llambordes del projecte Stolperstein, per la qual cosa es sol·licitarà al Memorial Democràtic l’elaboració de 12 llambordes (una per cada deportat) per a ser ubicades a la plaça del Consell Comarcal del Solsonès.

Aquest projecte es planteja en base a la localització de les 12 persones el nom de les quals
s’estableix a continuació, nascudes al Solsonès, que foren deportades als camps de
concentració nazis com a conseqüència de l’exili i de la guerra civil:
1.- Fornell Call, Lluís. Nascut a Solsona (Solsonès), el 27 de novembre de 1906. Mort a Gusen, el 7 de juliol de 1941. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
2.- Frutos Otón, Pedro. Nascut a Solsona (Solsonès), el 24 de novembre de 1911. Mort a
Cabestany – Perpinyà (Rosselló), 15 de novembre de 1999. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
3.- Jordana Tarque o Jarque, Miquel. Nascut a Solsona (Solsonès), el 20 d’abril de 1917. Va estar al camp de concentració de Mauthausen i Passau I.
4- Nosàs Augé, Josep. Nascut a Solsona (Solsonès), el 15 de març de 19181. Mort a Gusen, el 21 de gener de 1942. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
5.- Orriols Cots, Francesc. Nascut a Solsona (Solsonès), el 2 de juny de 1919. Mort a Verdun (Arieja), el 20 d’octubre de 1971. Va estar als camps de concentració de Buchenwald, Flossenburg i Beneschau.
6.- Real Ventura, Jaume. Nascut a Solsona (Solsonès), el 4 d’agost de 1914. Mort, a
Chambourcy (Yvelines), el 28 de juliol de 2010. Va estar al camp de concentració de
Mauthausen.
7.- Riba Orrit, Josep. Nascut a Odén (Solsonès), 27 de desembre de 1897. Mort a Gusen, el 30 de setembre de 1941. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
8.- Call Plana, Miquel. Nascut a la Valldora de Navès (Solsonès) el 17 de novembre de 1915. Mort a Gusen el 7 d’abril de 1941. Camps de concentració: Mauthausen i Gusen.
9.- Muntada Villaró, Pere. Nascut a Lladurs (Solsonès), el 16 de novembre de 1905. Mort a Gusen (Alta Àustria), l'1 de desembre de 1941. Va estar als camps de concentració de
Mauthausen i Gusen.
10. Hidalgo Pérez, Pedro. Nascut a Nava del Rey (Valladolid), 30 d’abril de 1905. Mort a
Gusen, 13 d’agost de 1941. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
11. Costa Cardona, Agustí. Nascut a Guixers (Solsonès), el 25 d’agost de 1907. Mort a Gusen, el 7 de novembre de 1941. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
12. Miquel Jordana Tarqué, nascut a Solsona el 20-04-1917 i que també consta com alliberat del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945.

Aquesta actuació suposa un reconeixement a les persones de la comarca que van ser
deportades i que van patir, en primera persona, els camps d’extermini del règim que va
ocasionar una de les guerres més mortíferes de la història de la humanitat.
 
Escull Solsona com la teva font preferida de Google