Entre els aficionats als escacs a Solsona i animadors del club d’Escacs l’Elefant de Solsona hi figura en lloc preferent el Josep Mª Guimerà.
Home reflexiu, els escacs li esqueien plenament, però alhora nerviós i patidor, s’autoaconsellava mantenir-se allunyat de la competició federada.
Jo me l’imaginaria gaudint de partides, una darrera l’altra, al Café de la Régence de París, un dels principals centres escaquístics a l'Europa dels segles XVIII i XIX. I entre una partida i altra, prenent un cafè, debatre amb els intel·lectuals de l’època que també hi anaven (Robespierre, Diderot, Voltaire, ...) sobre com va el món, la vida, la política, i en el seu cas també, com va el futbol... Ell era ben culer, i el Barça l’apassionava tant com els escacs.
No obstant, ara fa 20 anys, amb el segon Open Internacional del Solsonès va jugar en les competicions nocturnes paral·leles que es van organitzar a diferents bars de Solsona (Cantàbric, Castell, Espiga). No es va arronsar davant els cubans que ens visitaven (els grans mestres Omar Almeida i Lázaro Bruzón) i qui ja era solsoní d’adopció, el mestre internacional Lázaro Lorenzo de la Riva.
Com en tantes famílies, l’afició als escacs s’hereta. D’ell va passar al seu fill, Ramon, i d’aquest, al seu, l’Oleguer. Veure jugar el fill i el net era per a ell un patiment inevitable per si haurien vist aquella amenaça que els feia el rival -i que ell havia copsat dempeus al costat-, i alhora una satisfacció veure’ls deixar la peça al tauler, quan es fa amb aquella determinació que se sap que és una bona jugada.
Sobtadament ens ha deixat, la partida de la vida havia de ser més llarga pel Josep Mª...
Convençut que voldria seguir els seus costums diaris, no podrà fer la passejada diària pels carrers de Solsona, ni la tertúlia al Passeig, però un problema d’escacs diari no faltarà!
Si es retroba amb Stefan Zweig, podran mirar de donar resposta a la seva cita: “L'únic joc que pertany a tots els pobles i a tots els temps, i ningú sap quin déu el va portar a la terra per matar l'avorriment, per aguditzar la ment, per estimular l'ànima. On comença, on acaba?”
Gràcies Josep Mª! L’Elefant ha notat sempre el teu suport i afició!
Des d’avui, a l’escaquer solsoní no serà complet, li mancarà una casella...
Continua entrenant, que tornarem a coincidir a banda i banda del tauler.
