Aquest passat dissabte, al Museu de les Mines de Cercs al Berguedà, el president del Consell Comarcal del Solsonès va participar en una taula de debat formada pels presidents dels Consells de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès). L’Associació Catalana de Municipis organitza aquests espais de debat amb la voluntat de realitzar un audiovisual que commemori els 25 anys d’existència dels consells comarcals.

El debat va girar entorn el passat, present i futur dels consells comarcals. En aquest sentit es va discutir sobre la distribució de competències i les fonts de finançament de les administracions comarcals. D’altra banda, els presidents van debatre sobre els escenaris de futur que es plantegen a partir de l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, per part de l’estat espanyol, i de la futura llei de governs locals que haurà d’aprovar el Parlament de Catalunya.

Manca de definició de les competències i del finançament dels consells

El tema cabdal de la trobada va ser la falta de claredat en la distribució de les competències dels consell comarcals enfront les administracions inferiors i superiors que porta a una indefinició de les fonts de finançament. Aquest fet provoca greus problemes de gestió i funcionament a les entitats comarcals ja que, a vegades, els toca assumir competències que no tenen un finançament associat clar i suficient.

El Consell Comarcal del Solsonès un exemple d’administració necessària per al ciutadà

Joan Solà, president del Consell Comarcal del Solsonès, va presentar l’administració que encapçala com un “exemple de consell comarcal imprescindible per a poder prestar els mateixos serveis a totes les persones de la comarca”. “Les característiques sociodemogràfiques del Solsonès produeixen que sigui molt dificultós desplegar tots els serveis per un sol ajuntament, però en canvi des d’una organització comarcal fa que sigui possible. A la vegada també s’ofereix un millor servei i s’optimitzen costos”  va afegir Solà .  

La sanitat, la promoció turística i econòmica i la vertebració i cohesió de la comarca la gran aposta del Consell Comarcal del Solsonès

Solà va destacar durant el debat, i durant l’entrevista posterior, que el Consell Comarcal del Solsonès ha estat capdavanter a la comarca amb els serveis de sanitat i promoció turística i econòmica.

En primer lloc, va posar en relleu la gestió del Centre Sanitari que permet gaudir als habitants de la comarca d’una sanitat de primer nivell, amb presència d’especialistes, atenció sociosanitària i un tracte de proximitat que no hagués estat possible sense el paper primordial del Consell. En segon lloc, Solà va subratllar la tasca que està fent el Consell en la promoció turística i econòmica del Solsonès.  “El turisme de qualitat que promou el Consell des de fa anys serà clau per l’activitat econòmica de la comarca en el futur”  va reblar el president del Consell del Solsonès.

A banda, Joan Solà va destacar altres serveis importants del Consell del Solsonès com els serveis socials, l’organització de fires, la xarxa de camins, el desplegament esportiu a nivell comarcal, la recollida i gestió dels residus... etc.

Canvis legislatius en l’estructura i el funcionament dels consells comarcals  

L’Associació Catalana de Municipis va demanar als president comarcals que es pronunciessin sobre el nou estatus que preveu la futura llei de governs locals que ha d’aprovar el Parlament de Catalunya. Si finalment s’acaba aprovant el projecte de llei, el Ple dels consells comarcals format per consellers i conselleres serà substituït pels consells d’alcaldes, en els quals cada batlle tindrà el vot ponderat segons el nombre d’habitants del municipi que representa.

  Tots els presidents es van mostrar d’acord que si el Parlament aprova aquesta proposta cal que cada municipi tingui un sol vot, atès que els municipis més grans no es beneficien de la totalitat de serveis dels consells comarcals perquè tenen prou envergadura per assumir-los individualment. Per conseqüència els màxims dirigents comarcals van afirmar que no tenia sentit que els municipis grans -que participen menys dels serveis dels consells- acabin decidint davant de la majoria de petits municipis.