La crisi del canvi climàtic fa evident que cal replantejar molts aspectes del model socioeconòmic i del ritme de vida de la nostra societat, i també del model energètic, un element clau. Després de molts anys d’aplaçar-ho en pro de mantenir la productivitat a curt termini i de protegir el negoci de sectors econòmics amb molt poder, ara se’ns planteja que cal fer un viratge amb urgència per tal d’implementar les energies renovables el més ràpid possible.

El model model energètic actual és controlat per un grup d’empreses molt poderoses, que fan d’una necessitat bàsica de la població com és l’energia un negoci molt lucratiu, especulant amb els preus i tallant el subministrament tot deixant a molta gent en situació de pobresa sense poder escalfar-se al mig de l’hivern. En aquest context transició energètica podria significar una canvi que anés cap a la democratització del model, desposseint a aquesta oligarquia del monopoli que li permet especular amb un servei bàsic.

Per tal d’aconseguir això la clau són les iniciatives dimensionades a les necessitats, que estiguin sota control públic o popular, tot i que sembla que estiguem a punt de repetir els mateixos errors, que permetran que l’energia continuï en mans dels mateixos de sempre.
Amb unes normatives a mida i valent-se de la seva capacitat econòmica, les empreses energètiques, fons voltors i especuladors professionals s’estan repartint el pastís de les energies renovables, prioritzant el benefici propi enlloc de les necessitats. Els projectes de grans centrals eòliques i solars proliferen arreu del territori, hipotecant la terra i el paisatge per sempre. Especialment gravetat tenen els casos dels macroparcs solars en sòl agrícola.

Tenint la major part de les teulades de polígons i ciutats del país desaprofitades, aquests inversors prioritzen zones de conreu, més econòmiques. Això té un impacte enorme en el model de pagesia del nostre país, que ja està tocat de sèrie. Per una banda comporta una pèrdua de superfície conreada, tal i com si la producció d’aliments fos quelcom prescindible, per altra rebla un clau més en la infravaloració del treball de la pagesia, i per últim provoca un encariment del preu de la terra i dels arrendaments agrícoles, contribuint en un problema ja prou greu que és el despoblament rural.

La xerrada d’en Sergi Saladié, professor de geografia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i persona implicada en diverses entitats de la zona les des comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, una zona especialment afectada per aquest model energètic extractivista, tractarà d’aquestes problemàtiques actuals i plantejarà cap a quin model s’hauria de tendir.