
Unes cent persones van omplir la noble sala del Palau Episcopal, la Sala dels Sants Màrtirs que va acollir el passat diumenge 29 de gener la presentació del llibre on dos solsonins, la periodista Noemí Vilaseca i el fotògraf Marc Trilla, han plasmat els pensaments i el dia a dia del bisbe de Solsona. La publicació, titulada 'El bisbe novell. Qui és i què pensa el prelat de Solsona' , té per objectiu fer més pròxima la figura del bisbe. La publicació es vendrà en llibreries d'arreu de Catalunya, l'Estat i Sudamèrica.
La publicació s'acompanya de 50 fotografies realitzades per Marc Trilla una setmana abans de ser ordenat bisbe de Solsona, durant l'ordenació i en la seva primera setmana al capdavant de la diòcesis de Solsona.
Entre el públic s'hi va comptar la presència entre d'altres de l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, i la diputada del Parlament de Catalunya Mireia Canals.
El primer en obrir el torn d'intervencions va ser Lluís Pagés, editor del llibre, que expressà el seu agraïment als autors, dels quals va quedar impressionat per la naturalitat amb que dues persones joves parlen d'un bisbe, "amb frescor i qualitat humana" , així com expressà el seu goig per tenir aquest llibre a l'Editorial.
Seguidament parlà l'autor de la part gràfica del llibre, Marc Trilla, que explicà com va "perseguir el bisbe durant tres setmanes" .


En primer terme els autors del llibre Foto: Ramon Estany
"Hem volgut captar el seu pensament a través de les seves passions"
A continuació, Noemí Vilaseca, autora dels textos, va donar la seva visió del llibre destacant que van agafar aquest projecte per que els va semblar molt atractiu el personatge, pel ressò mediàtic i perquè generava posicions contràries, unes de positives, pel que significaven de rejoveniment de l'església, i de negatives per que la gent pogués pensar que era un bisbe poc preparat.
Vilaseca explicà que el projecte va arrencar el mes de novembre del 2010, i tot i que reconegué que no és un llibre per a teòlegs ni tant sols per a persones devotes, la intenció de la publicació és respondre a aquelles preguntes que la gent del carrer es pot formular sobre la vida i el pensament d'un bisbe, i poder-ho fer sense temes tabús sobre aquells aspectes que ens preocupen a la societat d'avui.
Tot això fa que Novell tingui, -segons Vilaseca- en les seves manifestacions públiques, molts detractors però també molts admiradors, per què és una persona que es mulla, i molts, en el seu càrrec, preferirien declinar les declaracions.
També els autors van creure imprescindible dur a terme entrevistes amb profunditat amb el protagonista sobre qualsevol tema en què es pronuncia l'Església, sobre aquells en que se sent comode i en els que no, i respecte a aquesta qüestió, Vilaseca reconegué que Mns. Novell no es va negar mai a contestar cap pregunta.
D'altra banda, per intentar aconseguir un retrat més fidel de la seva figura, els autors van entrevistar a gent del seu entorn més immediat, no només l'eclesiàstic sinó el civil. I finalment, el van seguir en el dia a dia, aconseguint, en les més de 8 hores enregistrades de conversa amb el bisbe, "captar el seu pensament a través de les seves passions" .
"L'Església ha d'aprofitar totes les oportunitats per ser visible"
"Penso - digué el bisbe- que la Noemí i el Marc van tenir una intuició lúcida. Varen captar des d'un bon començament que hi havia curiositat sobre qui era i sobre que pensava" .
Respecte als motius per accedir a fer el llibre, que d'alguna manera "esdevenia una biografia autoritzada" , Novell va explicar que és la mateixa raó per la qual ha acceptat al llarg d'aquest any la major part de peticions dels mitjans de comunicació, que "l'Església ha d'aprofitar totes les oportunitats per ser visible" , ja que el bisbe de Solsona és de l'opinió que "per una sèrie de circumstàncies hem desaparescut de l'escena pública."

Públic assistent a la presentació Foto: Ramon Estany
"Llegint-lo, em reconec"
"Llegint-lo, em reconec"
Com a conclusió, Novell definí el llibre com "una obra a mig camí entre una biografia i un assaig sobre el meu pensament" , i lloà la tasca de l'autora, que "ha construït un relat a partir de respostes meves i d'altres persones que em coneixen. Un relat que aconsegueix enganxar i fer llegir el llibre d'una tirada" .
Continuà la valoració del llibre reconeixent que aconsegueix retratar l'estil fresc, directe, clar i transparent que l'ha caracteritzat al llarg d'aquest any, "llegint-lo, em reconec" , tot i que hi han claus d'interpretació que són més de l'autora. Finalitzà afirmant que "aquest llibre és un retrat ben fet d'algú que ha sabut enfocar bé i treure'n una bona fotografia."
