L'exdirectiu del grup Derivados Forestales Àngel Surroca Surroca acaba de publicar un llibre que analitza la història de l'empresa sorgida l'any 1942 a Sant Celoni com a destil·ladora de fusta, la seva evolució com a grup de companyies químiques capdavanteres mundialment i la seva desaparició l'any 2006.

L'autor de De la fusta a la fusta. La història del grup Derivats Forestals (1942-2006) (Balasch Editor) va ser des de 1960 el màxim executiu de la multinacional catalana propietat de Pere Mir Puig, informa l'editorial en un comunicat.

En aquest mig segle, el grup va anar creixent amb fàbriques rellevants a Sant Celoni, Cerdanyola (Barcelona), Almussafes, Utiel (València), Tortosa (Tarragona), Mèxic i França; plantes a França, Egipte i l'Índia, i delegacions comercials al Regne Unit, Alemanya, la Xina, Indonèsia, el Japó i Estat Units.

L'any 1954, Derivados Forestales S.A. va facturar 7 milions de pessetes i va guanyar, per primera vegada des de la seva fundació, 300.000 pessetes; en 2006, any de la seva venda, el grup va facturar 35.000 milions de les antigues pessetes (211 milions d'euros) i va guanyar 3.500 milions de pessetes (21 milions d'euros).

En el seu últim any, el grup superava les 200 patents i tenia tres grans productes en vendes i en producció: el paraformol (que era primer a nivell mundial), el pentaeritritol i les pólvores d'emmotllament (segons a nivell mundial), segons l'autor.

[h3]La venda de l'empresa[/h3]
El rector de la UPF i prologuista, Oriol Amat, va dir en la recent presentació del llibre que "hauria de ser de lectura obligatòria en totes les facultats d'Economia de les universitats catalanes".

Amat va destacar la confiança entre el dirigent i el propietari del grup, i la confiança de l'amo en el directiu, però l'ha contrastat amb "l'absentisme del propietari en el seguiment del dia a dia de l'empresa i la decisió de vendre l'empresa quan possiblement hi havia moltes possibilitats d'ampliar el lideratge mundial".

També en la presentació del llibre, Surroca va defensar el treball de Mir per la seva empresa, encara que creu que als 87 anys va prendre una de les pitjors decisions de la seva vida venent el grup, perquè va ser "una mala praxi de venda de totes les joies de la corona amb un final fosc i trist que serà motiu d'un nou llibre".

Va explicar a més que Mir havia tornat a Espanya als 83 després de més de dues dècades a Suïssa: "La seva vanitat i enveja, juntament amb la perversitat de les persones que ho van envoltar, van fer que comencés la destrucció del grup". "No vaig estar mai en contra de les donacions que va fer; sí, en canvi, en les persones en les quals va confiar, que li van robar i van estafar", va afegir Surroca sobre Mir.

Àngel Surroca Surroca (Girona 1935) va publicar en 2019 Francesc Surroca Puig (1903-1951), combatent per la República (Balasch Editor), que ja va intervenir l'any 1947 en la refundació de Derivados Forestales.