Arbúcies i el poble d'Àger, a la comarca de la Noguera, treballen per agermanar-se amb un projecte que té com a epicentre els castells que es troben en el seu terme municipal. L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgés i el regidor de cultura, David Guiu han visitat el castell de Montsoriu i l’Espai Cabrera del Museu Etnològic del Montseny d'Arbúcies a principis d'aquest mes de juny. Ho han fet acompanyats per una representant de la Fundació Arnau Mir de Tost d’Àger, que es dedica a la conservació i divulgació del patrimoni natural i cultural de la Vall d'Àger.
Aquesta trobada en terres montsenyenques ha servit per intercanviar punts de vista amb l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga i el president del Patronat del castell de Montsoriu, Albert Sanz. La voluntat és començar un projecte d'agermanament que ha de permetre reforçar el seu lligam històric, vinculat amb la nissaga dels vescomtes de Cabrera. D'aquesta manera, es volen promoure conjuntament els entorns monumentals que es remunten al passat medieval i que han de ser elements clau per al desenvolupament turístic i cultural.
Lligams històrics
Els vescomtes de Girona que tenien el castell de Montsoriu com a centre del seu poder, al voltant de l’any 1000, van anar ampliant dominis arreu del país. Un fet clau per aquest propòsit, va ser el casament de Ponç Guerau amb la filla d’Arnau Mir de Tost, Letgarda. El fill d’aquest matrimoni, Guerau II, va ser el primer de portar el títol de vescomte d’Àger i vescomte de Girona. El vincle entre les terres d’Àger i de Girona es va reforçar amb Guerau IV de Girona-Cabrera, quan va dominar el comtat d’Urgell, el va vincular amb el vescomtat d’Àger i el va cedir al seu fill Ponç I d’Urgell.
Àger, com Arbúcies, també està molt vinculat al seu patrimoni medieval. El castell de Sant Pere d’Àger, es troba al bell mig de la vall d’Àger i s’alça al cim d’un turó de 638 metres. La situació del castell permet un domini visual de tota la vall i tots els accessos naturals: el pas pel Montsec d’Àres, el camí vell de Balaguer, el coll d’Orenga i la vall de la Noguera Pallaresa i a l’oest el gual de Fet i la vall de la Noguera Ribagorçana.
Tot i que existeixen restes del segle X, les principals edificacions daten de l’any 1034, quan el comte d’Urgell Ermengol II dominava la vall juntament amb els cavallers de la seva host. Segons els historiadors, es té constància del terme del castell d’Àger des del 1038. La construcció del castell, els territoris i la canònica d’Àger, van restar en mans de la parella Arnau Mir de Tost i Arsenda, nobles de confiança dels comtes. Des del seu casament, el 1033, van estar al capdavant de les conquestes de Ponent com a vassalls també del comte de Barcelona i del rei d’Aragó.
Del segle XI, resten parcialment dempeus la muralla que envolta el recinte, la planta baixa de la torre residencial, l’església de Sant Pere i la base de la torre de l’homenatge. L’església romànica de Sant Pere va ser pintada a finals del segle XI, les pintures s'atribueixen al Mestre de Pedret i poden admirar-se al MNAC. La torre de l’homenatge, arriba als 20 metres de diàmetre i els murs que en resten tenen un gruix de gairebé 3 metres. Aquestes dimensions fa que sigui considerada la torre més gran construïda en època comtal.
