El Montseny es caracteritza per la seva bellesa natural i també per ser l'escenari d'una gran quantitat d'històries i llegendes populars. Els pobles del Baix Montseny, per tant, tenen un imaginari propi i un vocabulari molt ric en paraules i expressions. De tot aquest patrimoni lingüístic, hi ha dites específiques de cada localitat que fan referència al tarannà dels pobles i que, molts cops, es remeten a fets històrics que hi van succeir. A NacióBaixMontseny hem fet un recull de quatre dites conegudes de la comarca per explicar-ne l'origen.
«Déu ens guardi del dimoni i d'en Ramis de Sant Celoni»
Aquesta dita, típica de Sant Celoni i els pobles del voltant, equipara el dimoni i un senyor anomenat Ramis. Segons apunta el treball Dit i fet. Estudi dels refranys i geoparemiologia, Ramis era un home molt ric i antipàtic que va viure un temps a Sant Esteve de Palautordera, concretament a la masia de Can Molins, una de les cases més antigues del municipi. Aquest senyor va guanyar-se la fama de cometre abusos i estafes entre els habitants de la comarca. Tant és així, que la dita té algunes variacions i també se sol dir "No te'n fiïs del dimoni ni d'en Ramis de Sant Celoni".
«A Arbúcies gent d'astúcies, mata balons a cops de bastons»
"A Arbúcies gent d'astúcies" és una de les dites més conegudes del Baix Montseny, no obstant això, molta gent desconeix quin és el seu origen històric. Segons el Refranyer de Víctor Pàmies, aquesta dita es remet a la Guerra del Francès. Es diu que quan els francesos van entrar a Arbúcies van saquejar el poble i van violar les dones. Els arbuciencs, com a venjança, van esperar els ocupants als afores del poble, en direcció a Vic, i els van matar a tots. Aquesta estratègia els va valdre la fama d'astuts.
«Fa com el Montseny, com més blanqueja, més bogeja»
Aquesta dita és típica de Sant Celoni i la zona de Sant Marçal, una ermita romànica situada al poble de Montseny, gairebé al límit amb el terme d'Arbúcies. Aquesta expressió estableix un paral·lelisme entre el comportament que a vegades té la gent gran, que ja té els cabells blancs, i les condicions meteorològiques del massís del Montseny on, a causa del fred, es fa difícil viure quan està nevat.
«A Breda tututs i olles»
La dita "A Breda, tututs, i olles" fa referència a la tradició terrissaire de Breda i a l'excel·lència dels seus artesans. D'altra banda, "tututs" és una onomatopeia que es remet al so que fan els instruments de vent, i és que Breda, dècades enrere, es caracteritzava per contractar els millors conjunts musicals a cada festa i tenir bandes musicals pròpies.