Aquest dissabte 25 de maig tindrà lloc a Can Ramis de Sant Celoni, a partir de les sis de la tarda, el XIII Festival de Poesia de Sant Celoni que organitza l'Ajuntament de Sant Celoni i dinamitza el poeta Pau Gener Galín. Sota la presència del Montseny i el Montnegre, Sant Celoni reuneix un any més a algunes de les veus poètiques més remarcables de la llengua catalana. De diferents procedències, edats i estils literaris.i amb la participació de Meritxell Navarro, Laura Martín Ortiz, Montserrat Costas, Tomàs Arias Soler, Joan Tomàs Martínez Grimalt i Francesc Bellmunt. La cloenda es farà a les 8 del vespre amb tots els poetes participants.
El programa consta, com sempre, d'una barreja de poetes més consolidats i consolidades, amb d'altres potser més joves que encara estan en la seva primera o segona publicació. Es tracta sempre de poetes que escriuen en català, d'arreu dels Països Catalans, amb una especial atenció a les seves trajectòries bibliogràfiques però també de recitals en directe. Es respecta sempre la paritat.
Veus bregades en el fet poètic, reputades i versades en l'oralitat. Un festival a mode de petit tast, per provar d’assolir la descoberta recíproca, de Sant Celoni i del pols de la poesia catalana actual. Pau Gener des de la primera edició del Festival el planteja amb voluntat de “crear marca, pel poble i per fora, de manera recíproca i que aconseguim que la gent acabi associant el municipi al Festival”.
Meritxell Navarro
Meritxell Navarro Rodríguez. Graduada en Antropologia i amant de la fotografia. El seu poble és Sant Celoni, capital del Baix Montseny, d’on se sent molt compromesa cultural, social i políticament. El seu primer poemari publicat és Tendresa a cop de martell (2022).
Joan Tomàs Martínez Grimalt
Palma de Mallorca, 1984. Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat. Com a poeta ha publicat Els Jorns (Premi Miquel Costa i Llobera, 2008); Proètica dels plaers (Premi Bernat Vidal i Tomàs, 2009); Obagues i solanes (2016); Epigramari (2021) i Fosca negra (Premi Jocs Florals de Barcelona, 2023). També ha participat en les antologies col·lectives Pedra Foguera (2008) i Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (2011). En l’àmbit de la narrativa ha publicat la novel·la La miopia (2024). Com a dramaturg ha estrenat, entre d’altres, les obres De com la inèrcia condiciona la mecànica (2015), conjuntament amb Joan Fullana; Cendres. Cartografia de l’exili (Premi Pare Colom d’Inca, 2016); Cabaret intimíssim (Premi ATAPIB, 2018), conjuntament amb Joan Fullana i Xavier Martínez; Comviure (Premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques, 2018), conjuntament amb Joan Fullana i Diego Ingold o Guia de supervivència per al desgel (2022). També ha rebut el premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiques 2023 per Cul-desac (inèdita). Com a guionista ha treballat a la 3a temporada de la sèrie Mai neva a Ciutat (IB3 TV, 2019) i a la minisèrie Llim (IB3 TV - Bastera Films – The FlyHunter,2023).
Laura Martín Ortiz
Maresmenca de naixement, viu al Baix Montseny des de fa uns quants anys. Dedica el seu temps a l’ensenyament de la llengua catalana, a les arts del moviment, i a la poesia. Va debutar l’any 2021 amb Matèria orgànica, XXXVI Premi de Poesia Mossèn Narcís Saguer de Vallgorguina. El seu segon poemari, D’aquest breu somni, va ser Premi Festa d’Elx 2021.
Montserrat Costas
(Capellades, 1976) És autora de diversos llibres de poesia, entre els quals destaquen La murga (Lapislàtzuli, 2013) i L’amplitud dels angles (Servei de Publicacions de la UAB, 2003). També ha escrit un parell de llibres de poemes per a nens i nenes, que veuran la llum pròximament. És periodista de formació i editora d’ofici, i actualment combina l’edició freelance amb el projecte Poetria.cat de difusió de la poesia. Ha recitat la seva obra a diversos cicles i festivals dels Països Catalans, i també a l’estranger: a Noruega, a Anglaterra i al Japó. Ha escrit literatura i sobre literatura a diversos mitjans de comunicació com ara Caràcters, Quadern de les idees, les arts i les lletres i Catorze.
Tomàs Arias
(Guardiola de Berga, 1966) Tomàs Arias és poeta, narrador, músic i projectista d’instal·lacions. Format en tota mena d’oficis, és com a poeta que aconsegueix un reconeixement unànime, forjat a base de recitals i d’una singular força comunicativa. Fundador i membre del col·lectiu literari “La Tecla”, és al cosmos literari del Berguedà on inicia una obra que, des d’aleshores, ha anat escampant-se per tota mena d’escenaris i llibreries de Catalunya, Europa i Amèrica. Entre la seva obra destaquen En fi, començo publicat a Edicions Terrícola, Romanços (Cossetània, 2004, Premi Salvador Espriu) i Odi sobre tela (LaBreu, 2011). També és autor del llibre de relats Per a nois i paranoies (Companyia Nacional de Poesia) i del recull d’articles Papers de diari (Edicions de l’Albí, 2011), entre d’altres aproximacions al teatre i a la narració. Tot plegat, l’immens mostrari d’una complicitat magnètica amb el lector, d’una oralitat sempre incisiva i d’una ironia omnipresent.
Francesc Bellmunt
Nascut a Sabadell. No és infreqüent que un director de cinema escrigui poesia i tampoc no cal que, perquè això passi, el seu cinema hagi destacat pel seu caient poètic. Aquest és el cas del director de cinema Francesc Bellmunt, realitzador de cinema català que ha estat reconegut pels seus films de comèdia. La seva poesia funciona per camins formals força diferents als dels seus films tot i que la ironia no deixa d’estar força present en els seus continguts versats. D’estil introspectiu i amb tendència auto-descriptiva, els seus llibres, publicats per Tushita Edicions, dins la prestigiosa col·lecció Quarteres (Sant Celoni), El cos de l’ombra (2020) i Des dels cairats (2022), combinen exòtiques panoràmiques sobre un món de proximitat amb retrats enginyosos del món interior d’aquest poeta/cineasta.