El llibre Retrats del Baix Montseny explica 50 històries plenes de passió, esforç i creativitat a la comarca. Esportistes com Keita Balde, artistes i científics com Claret Papiol i Martí Boada, comunicadors com Quim Masferrer, escriptors i molts altres protagonistes hi comparteixen trajectòries úniques. L'obra ha sortit aquest 2025 de la mà de Jordi Sibina (1977), periodista i amant de l’escriptura, nascut a Breda i resident a Vilamajor. El llibre, publicat per Edicions Forment, està il·lustrat per nou dibuixants i compta amb un pròleg del director del Museu Etnològic del Montseny, Jordi Tura. El volum es pot trobar ja a Sant Celoni, Vilamajor i Arbúcies, i a partir de la setmana vinent també a Breda.

A NacióBaixMontseny hem conversat amb l'autor per descobrir el procés creatiu d'aquesta obra i les històries que s'amaguen rere les pàgines del llibre.

Com va néixer la idea de recollir la història de personalitats del Baix Montseny?
Soc periodista i a casa escrivia biografies de personatges històrics d'aquí del Baix Montseny i ho feia com a hobby. Els donava a la meva dona, que se'ls llegia i, un dia, em va donar la idea d'escriure un llibre sobre això. Vaig pensar, però, de fer-ho sobre personatges contemporanis, perquè fos més dinàmic i entretingut.  Així doncs, vaig començar a fer recerca sobre persones del Baix Montseny on tenim un ventall de personatges molt interessants.

Són persones amb qui volia parlar i aprofundir en la seva trajectòria personal

Com vas escollir quins sortirien?
Vaig començar fent un petit recull de les persones m'agradaria que sortissin al llibre. En total vaig recollir uns 150 noms que, de mica en mica, vaig anar acotant amb les persones que em venia de gust que sortissin per afinitat personal. Són persones amb qui volia parlar i aprofundir en la seva trajectòria personal.

Vas haver de renunciar a alguna història que t'hauria agradat posar, finalment?
Sí, moltes, però segurament les deixaré per la segona part del llibre.

Has intentat reflectir tots els àmbits creatius i originals del territori?
Sí, és una cosa que he intentat tenir en compte. Volia que apareguessin diferents perfils diferents, hi surten periodistes, actors, cantants,
esportistes, fotògrafs, divulgadors, meteoròlegs, pilots de cotxes. És a dir, hi ha un ventall de personatges molt gran. Per exemple, he parlat amb el naturalista Martí Boada que, evidentment, que no hi podia faltar. També he intentat que almenys tots els pobles hi quedessin reflectits.

A Breda, per exemple, un dels personatges que hi ha és el meu pare, que era fotògraf.  Jo sempre deia que volia fer-li una història de vida, una biografia. Però amb la Covid, pràcticament d'un dia per l'altre, ens va deixar i no li vaig poder fer. Amb aquest llibre i amb la seva biografia, m'he tret una mica l'espina d'això.

Són històries de veïns i veïnes que han aconseguit brillar en el seu àmbit perquè l'estimaven

A través de tota aquesta recerca, quina va ser la història més inesperada o curiosa que vas descobrir?
Ostres, és que totes les històries que surten tenen molt a veure amb la passió, el talent i l'esforç. Són històries de veïns i veïnes que han aconseguit brillar en el seu àmbit perquè l'estimaven. M'he trobat històries molt curioses, com la relació de la invenció de la fregona Mary amb el canvi climàtic. 

Aquest invent va ser d'un empresari de Terrassa, als anys 60, i la seva neta, Marta Torres, de Gualba, avui és una experta mundial en el canvi climàtic. Torres ha estat en conferències de l'ONU i és una científica brillant. El seu avi, explica, li anava proposant petits reptes perquè sortís de la seva zona de confort i pensés més enllà, en quines serien les solucions més efectives per a tots els problemes.

Hi ha alguna història que t'hagi marcat personalment?
Sí, la de Claret Papiol, un pallasso d'Hostalric que ens va deixar fa molt poquet. L'entrevista que li vaig fer va ser molt xula i molt emotiva. Ja sabia que estava malalt i vam quedar a la penya barcelonista d'Hostalric on em va fer un monòleg pràcticament de vida. Em va dir que quan es tanca una porta, se n'obre una altra amb molta més llum, encara que sigui la porta de la nevera. Va ser una lliçó de vida sensacional.

Claret Papiol em va dir que quan es tanca una porta, se n'obre una altra amb molta més llum

Aquest llibre havia de sortir per Sant Jordi i per motius de l'editorial es va endarrerir una mica. El dia que havia d'entrar a impremta va ser el dia que va morir el Claret Papiol. Malgrat que ja s'estava el començant a imprimir, vaig demanar que paressin el procés per poder-lo actualitzar. M'agradaria que aquest llibre servís una mica com a petit homenatge a ell.

Quin repte vas trobar a l'hora de donar coherència al llibre i mantenir la veu de les persones que hi apareixen?
Vaig intentar quedar amb totes aquestes persones, amb aquelles que no eren mortes, i em van explicar la seva història de vida. El principal repte va ser haver de condensar tota la informació que tenia en una sola pàgina. Calia seleccionar les dades que em van proporcionar i era complicat resumir la història d'una persona que dona per un llibre sencer en un espai tan petit. Sigui com sigui, jo crec que a la majoria els ha agradat, perquè penso que ho he fet amb molt d'afecte i admiració per a cada un d'ells.

Com va sorgir la idea de fer un llibre il·lustrat?
Cada dia, abans d'anar a dormir, llegeixo contes a les meves tres filles. Un dels llibres que llegíem era el de Contes de bona nit per a nenes rebels, que intercala la història d'una dona important i al costat d'una il·lustració. Primer llegíem la història i després la comentàvem una mica la il·lustració. El format em va agradar i vaig decidir fer alguna cosa similar. 

Les il·lustracions han convertit el llibre en una obra que intercala estils molt diferents en un sol espai

Com va ser la col·laboració amb els il·lustradors?
Vaig buscar il·lustradors que viuen o que tenen alguna vinculació amb el Baix Montseny. Molts són coneguts, i han convertit el llibre en una obra que intercala estils molt diferents en un sol espai.

Què t'agradaria que sentís o pensés el lector quan acaba el llibre?
Doncs sobretot m'agradaria que es deixés inspirar amb les històries d'aquestes persones, que han convertit la seva professió i els seus estudis en una obra excel·lent. Són gent normal que gràcies a les ganes, a l'esforç, han portat la seva tasca a un altre nivell. Són gent veïna, que surts al carrer, te'ls trobes i que, en canvi, potser no ho sabem i són eminències al seu camp. I bones persones, sobretot.

Què significa per tu el Baix Montseny, aquesta comarca?
Jo estic enamorat del Baix Montseny. Vaig néixer a Breda, la meva mare ve d'Arbúcies, amb la qual cosa tinc família allà. Vaig estudiar a Breda, vaig estudiar a Sant Celoni i vaig estudiar a Arbúcies. Ara visc a Vilamajor i les meves filles van a l'escola a Llinars i juguen a hoquei i a Sant Celoni.
El Baix Montseny és casa a mi i vaig ser un dels primers signants per demanar l'oficialitat i independència de la comarca. Aleshores, era regidor de l'Ajuntament de Vilamajor i pensava que havíem de donar tots un passet endavant per perquè una comarca que és natural es reconegui també oficialment.

Vaig ser un dels primers signants per demanar l'oficialitat i independència del Baix Montseny

Tens algun projecte per continuar aquesta tasca de divulgació?
Sí, vull que es faci una exposició del contingut del llibre amb els dibuixos originals de cadascú. I m'agradaria convertir-lo, també, en un pòdcast. Hi estem treballant i espero que això sigui una realitat al llarg de l'any vinent.