Aquests darrers dies de juny han estat marcats per la calor, que ha fet pujar les temperatures a alts nivells a molts municipis de la comarca. El Baix Montseny tradicionalment s'ha caracteritzat pel seu temps canviant i també per la seva activitat agrària, ramadera i la seva vinculació amb els boscos. No és estrany, doncs, que moltes dites populars de la comarca facin referència als mesos de l'any i les activitats que són pròpies de cada moment. A NacióBaixMontseny, en la línia del que ja havíem fet en altres articles, oferim un recull de cinc dites més per divulgar el nostre patrimoni lingüístic.
Pel juny la falç al puny
"Pel juny, la falç al puny" fa referència al cicle agrícola tradicional i a l’època de la sega del blat. La dita indica que el mes de juny és el moment adequat per començar a segar els camps. La falç, l'eina del segador, és el símbol d’aquesta activitat estacional tan important en les economies rurals. Aquest refrany és típic de Sant Celoni, el nucli de Sant Marçal i la població de la Garriga.
Per Sant Joan el blat fora del camp
Aquesta dita popular també es refereix al calendari agrícola i al moment òptim per recollir el blat. Quan es diu "Per Sant Joan el blat fora del camp", s’indica que, per la diada de Sant Joan, al voltant del 24 de juny, el blat ja hauria d’estar segat i recollit. La dita subratlla la importància de no endarrerir la sega per evitar perdre la collita.
Qui a Sant Pere va, si no torna l'endemà, pel juliol ha de tornar
Aquesta dita popular fa referència al calendari cristià i juga amb l’estructura del mes de juny. Quan es diu "Qui a Sant Pere va, si no torna l'endemà, pel juliol ha de tornar", s’està fent al·lusió al fet que Sant Pere, celebrat el 29 de juny, és gairebé a les portes del mes de juliol. Així, si algú se’n va per Sant Pere i no torna l’endemà, inevitablement ja ho farà al mes següent. Aquesta dita juga amb ironia sobre el pas del temps i el canvi de mes. És un refrany típic de Sant Celoni, el nucli de Sant Marçal i Santa Maria de Palautordera.
Al juliol ni dona ni cargol
Aquest refrany fa referència a les pràctiques que, segons la saviesa popular, no abunden durant els mesos més calorosos de l’any. En concret, es diu: "Pel juliol, ni dona ni cargol", i fa al·lusió a la idea que, durant el pic de la calor, és difícil trobar caragols i menjar-ne. Alhora també apunta a la dificultat de mantenir relacions sexuals amb la parella. Aquesta creença es basa en el malestar que ocasiona la calor tant a les persones com als caragols. La dita té una altra variant que respon amb ironia i resignació: "Cargol i dona tot l’any és bona". Aquesta expressió és típica de La Garriga, el nucli de Sant Marçal i la vila de Sant Celoni.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol
Aquesta dita fa referència al moment adequat per batre el blat en el calendari agrícola. Quan es diu "Qui no bat pel juliol, no bat quan vol", s’adverteix que el juliol és el mes idoni per fer la batuda, ja que, si s’endarrereix fins a l’agost, les pluges i tempestes estiuenques poden dificultar o impedir la feina. El refrany posa èmfasi en la importància de respectar els ritmes de la natura per obtenir un bon producte. Aquesta dita és típica del nucli de Sant Marçal i Sant Celoni.