Em considero feminista i defensora dels drets de les dones. Conscient de la lluita per les desigualtats estructurals de gènere. Convençuda de la importància d'una educació afectiva i sexual que sigui igualitària, que eduqui als infants i als adolescents en el coneixement, en el respecte al propi cos i el de l’altre. I que vagi adreçada principalment a afavorir la visió del sexe com una forma de comunicació humana vinculada a l’afecte i al plaer. Per tant, sóc partidària que s’ensenyi als infants, ja de ben petits, a refusar la discriminació, la violència i la coerció. I al mateix temps, a prendre  consciència que són els amos del seu cos i de la seva ment, amb la responsabilitat i els drets que això comporta.

Qualsevol persona ha de poder decidir lliurement què fer amb el seu cos, i això inclou el dret a utilitzar la seva sexualitat en benefici propi. Sense oblidar l’empara a les víctimes del tràfic de persones i de l’explotació sexual, i perseguint aquells que se’n beneficiïn, perquè llavors no podem parlar de prostitució sinó d’esclavitud. I al mateix temps, treballant per deixar enrere els estigmes socials, a fi que totes aquelles dones (en la seva major part són dones) que vulguin deixar la prostitució ho puguin fer, facilitant-los altres sortides laborals, però respectant a les que decideixin viure lliurement com a treballadores del sexe.

La recent legalització del primer sindicat de treballadores sexuals "Altres" ha estat qualificat per la ministra de Treball, Magdalena Valerio,  com un gol per l’escaire. I ha afegit, que farà el possible perquè el gol sigui anul·lat. Tota aquesta moguda de moment ja ha valgut la dimissió de la Directora General de Treball, Concepción Pascual Lizana, com a responsable directa.

El debat sobre si les treballadores sexuals tenen o no tenen dret a estar sindicades ha reobert la caixa dels trons. Què s’ha de fer amb la prostitució? S’ha de legalitzar, abolir o il·legalitzar? Actualment, a l’estat espanyol la prostitució no és il·legal, sinó alegal, això significa que no està regulada per llei. Però fa temps que grups de prostitutes s’estan organitzant des dels moviments socials i treballen per fomentar el cooperativisme i el treball autònom, quelcom molt més lligat a la llibertat individual i no pas a una prostitució en mans de grans empresaris, que no deixen de ser explotadors.

Aquest és un tema que aixeca molta polseguera i fa bullir la sang a més d’un, ja que se sustenta en els fonaments de fang de la ideologia i no és gens senzill de gestionar perquè mou molts interessos econòmics. Però encara que avui en dia no estiguin reconeguts els drets laborals d’aquestes treballadores, això no fa que deixin d’exercir la seva feina. Aquest és doncs l’objectiu final d’aquest sindicat, aconseguir que la seva tasca segui reconeguda com una activitat laboral.

Som una societat capitalista, patriarcal, masclista i molt hipòcrita. Permetem que hi hagi clubs on es practica obertament la prostitució, els donem llicències legals i l’estat es beneficia de la seva contribució econòmica. Però, en canvi, no es veu amb bons ulls que les treballadores del sexe puguin sindicar-se per reclamar els seus drets.

La legislació espanyola tipifica el proxenetisme com a delicte, és il·legal obtenir un benefici econòmic d’una persona que es dediqui a la prostitució, encara que sigui amb el seu consentiment. Llavors per què són legals aquesta mena de clubs? Hem creat una falsa ficció segons la qual els amos d’aquests locals de copes representa que no tenen res a veure amb les noies que exerceixen allà la prostitució. No es persegueix seriosament les màfies que exploten les prostitutes perquè, generalment, darrere hi ha gent molt poderosa i tot plegat acaba sent una qüestió de corrupció com tantes d’altres.

Benvingut aquest sindicat si ha de comportar una millora pels drets fonamentals d’aquestes dones, defensar-les davant la violència i l'explotació sexual. Tot i que no sé si tindrà una vida gaire llarga amb la voluntat del govern per anul·lar-lo.