Durant 8 anys, Sant Celoni va estar sota el govern de Junts. Casi una dècada sencers en què van tenir a les seves mans l’Ajuntament i la responsabilitat de transformar el municipi, però que, vist amb perspectiva, van ser vuit anys de promeses incomplertes i d’oportunitats perdudes. El més sorprenent, però, no és tant la seva inacció al llarg de quasi una dècada, sinó la naturalitat amb què ara, des de l’oposició, exigeixen mesures i actuacions que ells mateixos mai van voler o saber impulsar.

Ara, amb el PSC al govern, assistim a un espectacle tan previsible com poc honest, Junts exigeix amb urgència allò que mai va ser capaç d’executar quan tenia la batuta. Reclamen plans, projectes i millores que ells mateixos van deixar encallats en un calaix o que, directament, mai van plantejar seriosament.

Un dels exemples més flagrants és el pla de voreres. Avui clamen per la seva millora, assenyalant desperfectes i mancances que són reals i evidents, però obliden que en dues legislatures no van desplegar cap estratègia seriosa per dignificar els nostres carrers.

El mateix passa amb les places del municipi, Sant Celoni necessita espais públics dignes, accessibles i pensats per a les persones. Els anys de govern de Junts haurien estat l’ocasió perfecta per revitalitzar les places, fer-les més verdes i més amables per als veïns. Però la realitat és tossuda, ni reformes estructurals, ni inversió significativa, ni planificació estratègica. Ara, curiosament, són els primers a aixecar la veu exigint el que mai van fer. Durant el seu govern, Junts va tenir temps i recursos per afrontar aquest reptes. Però no ho van fer. Avui, en canvi, fan veure que la situació els preocupa, com si el problema hagués aparegut ahir.

La situació no és gaire diferent amb els parcs infantils i zones verdes, on la inversió va ser mínima i el manteniment, deficient. Ara descobreixen la importància dels espais públics, però ho fan quan ja no tenen responsabilitats de govern.

També sorprèn la seva sobtada preocupació per la il·luminació pública i la neteja viària. Durant els seus anys de mandat, els veïns van conviure amb carrers mal il·luminats i amb un servei de neteja clarament insuficient. Tot i ser un servei dificil de gestionar, avui, en canvi, Junts actua com si la situació fos nova, quan en realitat és una herència directa de la seva passivitat.

Aquestes contradiccions posen en evidència una manera de fer política basada més en el càlcul electoral i en la desmemòria interessada que no pas en el compromís real amb el municipi. Reclamar amb vehemència quan s’és oposició allò que es va menystenir en el govern és, senzillament, fer trampes al solitari.

Els veïns i veïnes de Sant Celoni mereixen un govern que actuï, no que es passi els anys mirant cap a una altra banda per després exigir des de l’oposició el que no va voler o saber fer. El PSC, amb dos anys al capdavant, ja ha posat sobre la taula projectes i iniciatives que comencen a donar resposta a necessitats històricament oblidades, deixant de banda les excuses per fer projectes que no es van arribar a fer mai. No és una tasca fàcil ni immediata, perquè cal recuperar gairebé una dècada perduda.

El que queda clar és que Junts practica una política de l’oblit: obliden el que no van fer, i reclamen com a urgència el que van ignorar. Els ciutadans de Sant Celoni mereixen més serietat i coherència, i sobretot, un debat polític que no insulti la memòria col·lectiva.
La crítica és necessària, sí. Però hauria de ser honesta i fonamentada, no un exercici de cinisme polític. I Junts, després de nou anys de passivitat, té poca autoritat moral per exigir allò que mai va complir.

I una dada que no hem d’oblidar com a ciutadans, es que és legítim reconèixer l’origen d’alguns projectes, però el que realment compta és la capacitat de convertir-los en obres i serveis per a la ciutadania, i aquesta responsabilitat ara l’assumeix el PSC i l’Alternativa, no pas Junts.