El Baix Montseny ha arribat als 90.675 habitants aquest 2025 segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, que mostren que la comarca natural ha augmentat en 12.122 habitants més respecte al 2004. Aquesta xifra, aproximadament, és equivalent a la població actual de Castelló d'Empúries o de Badia del Vallès. Però quins han estat els municipis de la comarca que han crescut més en habitants?

A NacióBaixMontseny, publiquem en exclusiva la taula completa amb tots els municipis de la comarca inclosos que permet observar quin ha estat el canvi en nombre d'habitants entre el 2004 i el 2025 i dona algunes pistes de quins factors han afavorit més el creixement d'uns municipis que d'altres. D'altra banda, també hem recollit les dades percentuals del creixement entre aquest fenomen demogràfic dels últims 21 anys. 

Els pobles que més han crescut el 2025

Segons les dades de l'INE entre el 2024 i el 2025 els pobles del Baix Montseny que més han crescut són Sant Pere de Vilamajor (3%), Riells i Viabrea (2,9%) i Vallgorguina (2,2%), empatada amb Llinars del Vallès (2,2%).  D'altra banda, aquelles que han perdut població han estat Campins (-3,5%) i Fogars de Montclús (-2%), juntament amb Cardedeu (-0,2%), que ha perdut per primer cop habitants, després de molts anys de creixement ininterromput.

Els pobles que més han crescut en 20 anys

Sant Celoni, Cardedeu, Llinars del Vallès i Santa Maria de Palautordera són les viles que més habitants han guanyat entre el 2004 i el 2025. Es tracta de petites ciutats molt ben comunicades, properes a l'autopista i amb estació de tren pròpia, que permeten una connexió més o menys ràpida amb la capital catalana. Aquestes característiques i els preus més assequibles que Barcelona, poden haver estat determinants a l'hora de convertir-les en les destinacions preferides dels barcelonins expatriats i dels nouvinguts a Catalunya. Cardedeu i Llinars, a més, destaquen per la construcció de pisos d'obra nova, que també han fet créixer el nucli urbà de les dues poblacions. 

Segons les dades de l'Idescat, el Vallès Oriental és una de les comarques preferides dels catalans per anar-hi a viure. Tant és així que el 2023 va ser la tercera comarca de Catalunya en rebre més migració interna de la resta de Catalunya, només per sota del Maresme i el Vallès Occidental. De tota manera, les estadístiques també indicaven una tendència a la baixa dels moviments intracomarcals, el 2023 es van produir 9.218 canvis de residència entre municipis a la comarca, 332 menys que l’any anterior.

Sant Esteve de Palautordera és un altre dels municipis que més ha crescut del Baix Montseny, un 72,4%, i ha passat de 1.798 habitants el 2004 a 3.099 el 2025. L'alcalde del municipi, Tomeu Aspa, és conscient d'aquest increment i canvi en la composició de la vila i el seu Ajuntament ha estat pioner a dur a terme iniciatives per fomentar la cohesió social com els berenars amb l'alcalde o el projecte de nou casal d'entitats autogestionat. "Sant Esteve ha crescut molt aquestes últimes dècades, hi ha hagut un canvi molt fort i això es veu en el dia a dia. Nosaltres hem apostat per crear espais de participació, entenem que és des del carrer on s'ha de teixir l'esperit de poble", va explicar en una entrevista a NacióBaixMontseny.

El factor urbanitzacions i els pobles més petits

La diàspora metropolitana, a causa dels preus de l'habitatge a la rodalia de Barcelona, també ha arribat a Vallgorguina, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Gualba i Riells i Viabrea, que en 21 anys, en alguns casos, gairebé han doblat la població. És el cas de Riells i Viabrea, que ha passat de 2.818 habitants a 4.627, o Vallgorguina, que ha augmentat de 1.713 a 3.273.

A diferència de les grans viles del Baix Montseny, aquests pobles no tenen una bona connexió de transport públic, però disposaven d'una gran quantitat d'habitatges que s'utilitzaven de segones residències a les múltiples urbanitzacions que té cada municipi. En el cas de Riells i Sant Pere, però, bona part d'aquests complexos residencials ja són considerats legalment com a nucli urbà a causa de la seva estructura urbana o bé perquè els serveis ja han estat recepcionats pels ajuntaments.

El percentatge de població que resideix a les urbanitzacions és tan elevat que, en alguns casos, han arribat a sorgir iniciatives polítiques pròpies, com el Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor, que va obtenir un 21,21% dels vots i que el 2024 va ser polèmic per signar un pacte de cooperació amb Aliança Catalana.

El Baix Montseny gironí, un creixement moderat

Allà on el creixement ha estat més moderat, amb l'excepció de Riells, ha sigut als pobles del Baix Montseny gironí, que disposen de menys alternatives i freqüències de transport públic amb Barcelona. En 21 anys Breda ha guanyat 398 habitants i Sant Feliu de Buixalleu 131. D'altra banda, el canvi ha estat una mica més pronunciat a Arbúcies amb 859, Sant Hilari Sacalm amb 606 i, sobretot a Hostalric, amb molts polígons industrials a la vora, que ha arribat als 4.464 habitants malgrat tenir el terme municipal més petit de la comarca de la Selva.