No, Ana, no, no em demanis que em torni a enamorar. El nostre moment ja ha passat, no soc una persona rancuniosa, però tinc memòria. Espero que amb el temps el pugui perdonar, però ara per ara necessito allunyar-me de qui m’ha fet tant de mal.

No em puc enamorar de qui m’ha menystingut considerant-me inferior, d’aquell que no vol reconèixer que tinc dret a poder decidir lliurement si vull quedar-me o marxar del  seu costat.

No puc oblidar que em va enganyar, una vegada i una altra. No puc deixar enrere totes aquelles falses promeses de respectar les meves decisions que van quedar en no res, perquè em vull enamorar d’algú que sigui sincer i mantingui la seva paraula.

No em puc enamorar d’algú a qui no li agrado com soc, no li agrada la meva llengua, els meus costums, les meves tradicions... i que no les respecta, perquè vull estimar a algú que també estigui enamorat de mi i de com soc.

No puc oblidar que m’hagi maltractat, els cops físic es curen, però deixen una empremta de trista foscor a l’ànima que no es pot esborrar amb res. No vull compartir la vida amb algú que em retingui a la força. Vull sentir-me lliure per estar al costat de qui jo vulgui.
 
No em puc enamorar de ningú que no veu el món com jo i amb qui no comparteixo els somnis. Tenim una manera d’entendre la realitat massa diferent. És molt millor que cadascú de nosaltres faci el seu camí, perquè no són camins que vagin en la mateixa direcció.

No em puc enamorar d’algú que congria tant odi dins seu i que no dubta en fer servir tots els artificis, malgrat que no siguin nobles, per aconseguir el que vol, perquè m’horroritzen les seves potineres astúcies tan allunyades del meu ideal d’amor i de pau.

No, senyora Ana Botín, presidenta del Banco de Santander, no em puc tornar enamorar d’un estat corrupte, que menteix, que se serveix de les clavegueres, que distorsiona la informació dels mitjans de comunicació per manipular l’opinió pública, que no creu en una democràcia autèntica, que no respecta la llibertat d’expressió, que es fa les lleis a mida del que vol jutjar, que no reconeix la sobirania i el dret a decidir del meu país, que no li agrada nostra escola pública, que ens envia la seva policia repressora en lloc d’asseure’s a parlar, que ens va agredir a cops de porra l’1 d’octubre, que ha intervingut les nostres institucions, que ha judicialitzat la vida política, que margina la nostra llengua, que vol intervenir els nostres mitjans de comunicació públics, que manté injustament empresonats i a l’exili els nostres representants, que no reconeix els drets legítims dels nostres candidats polítics, que falta al respecte al nostre President... Per tot això i molt més, més de 2 milions de catalans ja no estem enamorats d’aquest estat, tot i que això no significa que no ens puguem estimar als espanyols. Precisament perquè volem tenir una bona relació amb els nostres veïns, volem ser una República Catalana independent que mantingui una relació fraternal amb els pobles d’Espanya des de la igualtat i el respecte.

I si us plau, Ana, no perdis més el temps en això, ho tinc molt clar: podeu arrabassar-me tant com tinc, però la llibertat de pensament la mantindré sempre perquè dins del meu cap no hi valen imposicions.

I enamorar-me, m’enamoro de qui jo vull Ana!