Els problemes recurrents a Rodalies dels darrers dies han tornat a posar sobre la taula una realitat incòmoda: el nostre sistema de mobilitat és fràgil. Però encara més greu que les incidències és constatar que, quan el tren falla, a Sant Celoni no hi ha cap pla alternatiu clar, conegut ni activable de manera immediata.

I això sí que és responsabilitat política. Sant Celoni i la Batllòria tenen una forta dependència del transport públic ferroviari. Cada dia, centenars de veïns i veïnes es desplacen per motius laborals, educatius o sanitaris. Quan Rodalies s’atura, aquestes persones queden literalment penjades. Davant d’aquest escenari, les preguntes són inevitables:

Quin és el pla de l’Ajuntament quan el servei de tren no funciona? Hi ha convenis amb la Generalitat per activar autobusos llançadora? Hi ha recorreguts definits, parades establertes, empreses contractades, pressupost reservat? Hi ha un protocol d’emergència de mobilitat?
Avui, tot indica que no.

El pla B no és improvisar ni esperar que el problema es resolgui sol. El pla B és una bona gestió: una programació prèvia d’alternatives de transport pensades precisament per a situacions d’emergència com aquestes. I gestionar les necessitats reals dels seus ciutadans és la funció principal d’un alcalde. Si avui Sant Celoni no disposa d’aquestes alternatives, és perquè el govern municipal tampoc ha fet la seva feina.

I això és molt preocupant, perquè les incidències no són excepcionals. Formen part d’un patró conegut. Precisament per això, un ajuntament responsable hauria de treballar en nous escenaris alternatius.