La lluita per la salut mental és un afer quotidià, i encara amb més intensitat quan es tracta de les persones menors a qui algunes persones s’han encaparrat en anomenar “nadius digitals”. I si, prohibir l’accés a les xarxes socials digitals (perquè no són només xarxes socials, que són també digitals) és una manera de poder limitar els danys que aquestes causen en el desenvolupament normatiu de les menors, sabem del cert que existeixen afectacions en l’àmbit cognitiu, emocional i fisiològic quan hi ha exposició a les pantalles, no s’hi val mirar cap a una altra banda.

A la consulta ens trobem amb situacions en què les joves els costa sortir de casa més enllà de les seves obligacions acadèmiques, presenten dificultats per distingir i/o reconèixer les seves emocions, la comunicació intrafamiliar és mínima i de mala qualitat, la manca d’atenció sostinguda en les activitats que ho requereixen és evident, autolesions i idees suïcides. No vull dir que aquestes situacions no hi fossin, però sí que amb dades a la mà podem afirmar que han augmentat i de manera exponencial, ens hauria de fer reaccionar. Quan mirem els consums diaris del telèfon mòbil, tothom se sorprèn en veure xifres de més de sis hores en joves a partir dels 12 anys, també en dies que no són festius ni caps de setmana.

És una quotidianitat les discussions i rebequeries entre famílies per accedir més temps a les pantalles, això tenint en compte que moltes no saben ni quant de temps ni que fan els seus fills i filles en aquest món digital. S’ha deixat (una vegada més) a les famílies indefenses davant el “totes les companyes tenen mòbil” que escampen les menors que encara no en tenen, perquè davant d’aquest argument, ens seria de molta ajuda que estigués prohibida la tinença de telèfon mòbil propi a les menors, com per exemple ara ho són tenir un ciclomotor als 12 anys, comprar begudes alcohòliques, tabac o entrar en locals per a adults... Prohibir, segurament, no acabaria amb tots els problemes que està generant el consum desenfrenat de la tecnologia digital, però els reduiria molt, sinó que els ho preguntin a les professionals dels instituts, perquè després de prohibir l’ús dels mòbils als centres educatius ha millorat la convivència d’una manera notable, s’han reduït els conflictes i fins i tot el nivell acadèmic s’ha vist beneficiat, tothom hi ha guanyat.

Veurem com s’acaba traduint la prohibició a l’accés a les xarxes socials digitals a menors de 16 anys que proposa el govern espanyol, ja que les grans corporacions tecnològiques saben del cert que el món infantojuvenil és un mercat que no es volen deixar perdre, ja que la seva immaduresa i impulsivitat els genera molts beneficis econòmics a través de compres, jocs interactius fets per persuadir-los i mantenir-los “enganxats”, cessió inconscient de les seves dades, preferències i gustos. Sempre ho dic a les xerrades amb famílies i professionals, a dia d’avui donar un mòbil a una persona menor, és com donar una pistola a un mico, deixar-lo sol dins una botiga de cristalleria fina i demanar que no trenqui res, impossible.

Les que fa anys que ens estem movent per regular l’ús dels mòbils aplaudim la mesura, ara en volem veure els resultats, ha de passar per enfrontar-se i retre comptes amb les grans corporacions, és així o no serà. Com a dada, cap dels fills i filles dels productors de dispositius electrònics digitals, fa ús d’aquest durant la seva etapa acadèmica a Silicon Valley.