08
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
17:15h
El naturalista, científic ambiental i geògraf, Martí Boada ha fet pública la seva opinió enresposta a un col·lectiu de reconeguts conservacionistes de l'entorn de DEPANA, crítics amb la revolta pagesa, tot i saber que no els agradaraà gens.
Diu que a alguns no els coneix, tanmateix a la majoria el té per bons amics i desitja que amb la seva discrepància "no modifiqueu la vostra actitud cap a mi." També els fa saber que està en desacord amb totes les variables d'opinions que han donat en relació a la revolta pagesa "els parers vostres tenen una connotació ideològica que no comparteixo".
Martí Boada replica per l'animadversió "quasi fóbica", cap un sector productiu socialment indispensable, tres cops al dia (esmorzar, dinar i sopar) ens nodrim de la seva producció, no se n'escapa ningú.
En l'escrit també els recorda que en la zona on viu, al Montseny, dels anys 1960 fins avui, s'han tancat unes 700 masies, actualment equipaments i serveis del parc natural, agroturisme, 120 cases de menjar, (algunes famílies pageses han canviat el tipus d'engreix). A nivell de patrimoni natural l'increment dels boscos d'alzina, pi blanc i faig, en quasi el 40%, en detriment de superfície d'espais oberts.
El sector primari és indispensable per l'ecologia i la societat del país, com qualsevol ha de respectuós en aplicar criteris de sostenibilitat i respecte, al nostre escenari existencial.
El naturalista de Sant Celoni acaba amb algunes dades estadístiques i remarcant que els joves en general, no solen voler treballar la terra, ni treballar a la intempèrie, aquí al Montseny-Montnegre però, per exemple, municipis una mica capitalins com Arbúcies amb 160 famílies pageses al 1960 actualment nhi ha tres. A Sant Celoni de 180 actualment n'hi ha una. A Campins hi ha un sol pagés, un xicot marroquí, el Said. I un pastor en Paco, extremeny.
Diu que a alguns no els coneix, tanmateix a la majoria el té per bons amics i desitja que amb la seva discrepància "no modifiqueu la vostra actitud cap a mi." També els fa saber que està en desacord amb totes les variables d'opinions que han donat en relació a la revolta pagesa "els parers vostres tenen una connotació ideològica que no comparteixo".
Martí Boada replica per l'animadversió "quasi fóbica", cap un sector productiu socialment indispensable, tres cops al dia (esmorzar, dinar i sopar) ens nodrim de la seva producció, no se n'escapa ningú.
En l'escrit també els recorda que en la zona on viu, al Montseny, dels anys 1960 fins avui, s'han tancat unes 700 masies, actualment equipaments i serveis del parc natural, agroturisme, 120 cases de menjar, (algunes famílies pageses han canviat el tipus d'engreix). A nivell de patrimoni natural l'increment dels boscos d'alzina, pi blanc i faig, en quasi el 40%, en detriment de superfície d'espais oberts.
El sector primari és indispensable per l'ecologia i la societat del país, com qualsevol ha de respectuós en aplicar criteris de sostenibilitat i respecte, al nostre escenari existencial.
El naturalista de Sant Celoni acaba amb algunes dades estadístiques i remarcant que els joves en general, no solen voler treballar la terra, ni treballar a la intempèrie, aquí al Montseny-Montnegre però, per exemple, municipis una mica capitalins com Arbúcies amb 160 famílies pageses al 1960 actualment nhi ha tres. A Sant Celoni de 180 actualment n'hi ha una. A Campins hi ha un sol pagés, un xicot marroquí, el Said. I un pastor en Paco, extremeny.