08
de febrer
de
2024, 09:00
Actualitzat:
09
de febrer,
10:30h
Des de l'any 2009 han desaparegut més de 6.000 explotacions agràries a tota Catalunya. L'abandonament dels cultius és un fenomen que posa en perill la sostenibilitat alimentària del país, però també l'equilibri entre el món rural i el món urbà. El vicepresident de la Diputació de Barcelona i alcalde de Moià, Dionís Guiteras, explica quines són les maneres de garantir un sector primari fort per garantir l'autoabastament alimentari.
Guiteras ha format part de nombroses organitzacions internacionals d'agricultura ecològica i és president i soci fundador de l'Associació Empresarial per a l'Agricultura Ecològica (AE2). Ha estat diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana, secretari de la sectorial d'agricultura i ha presidit l'Àrea de Territori i Sostenibilitat durant el mandat 2015-2019. Fa poc ha publicat el llibre Lligar-se bé les espardenyes, on precisament intenta explicar el repte mediambiental que tenim al davant, el canvi climàtic i les seves conseqüències a Catalunya i al món.
En els darrers 20 anys s'han deixat de cultivar al voltant de 100.000 hectàrees, per què ha passat això?
No hi ha una única causa, però és evident que el mercat alimentari globalitzat ha fet molt mal a les produccions locals. L'asimetria del territori català és un factor que hi ha tingut a veure. Catalunya no és un país com el Canadà o l'Argentina, amb grans extensions de conreus perquè hi ha esplanades i condicions climatològiques similars. Catalunya és un país petit, que té molta diversitat orogràfica, i això fa que no tinguem unes produccions agrícoles competitives en un món global. Ara, però, es comença a entendre la necessitat de fomentar les produccions locals de proximitat perquè, de mica en mica, prenem consciència de la petjada ecològica que té el transport. Però si s'han abandonat durant aquests anys els cultius i la pagesia, és perquè formem part d'un món globalitzat.
Quin impacte té això sobre els territoris que tradicionalment s'han dedicat a l'agricultura?
L'impacte és enorme. De totes les produccions que fa el país només en tres som excedentaris: la producció de vi, la producció de fruita dolça de pinyol i el sector porcí, en ramaderia. De tota la resta necessitem importació, perquè, a dia d'avui no produïm tot el que necessitem. Tenim produccions limitades i una gran competència i això fa que la gent abandoni els conreus. Les cooperatives de molts pobles han deixat de ser competitives i la gent que hi viu no hi troba feina. Això fa que la població emigri a zones urbanes. Una cosa és el sector agrari i l'altra el desenvolupament rural, però una cosa sense l'altra no té cap sentit. Quan es parla de desenvolupament rural, ens referim a la creació d'oportunitats per viure en aquell territori. Si s'abandona la part més important, que és l'econòmica, és molt difícil que la situació canviï.
Hi ha hagut iniciatives per intentar revertir la situació, com els bancs de terra. Creu que amb aquestes mesures n'hi ha prou o cal anar un pas més enllà?
Segur que no n'hi ha prou, però és un gran pas. Un dels problemes que té qualsevol persona que tingui un projecte agrari o ramader és que ha de fer una gran inversió. Primer accedir a la terra, tenir maquinària, comprar llavors i fertilitzants… Tot això suposa un capital enorme que té una rendibilitat incerta. Per tant, una iniciativa com els bancs de terra, que faciliti terrenys, ja és un gran avantatge. No és el mateix agafar una explotació que estigui en declivi però en marxa que començar-ne una des de zero.
Amb el canvi climàtic s'han començat a estudiar maneres alternatives de conrear la terra amb l'agricultura ecològica. Quins avantatges té?
L'agricultura ecològica té dues grans bases importantíssimes: les pràctiques agràries, la manera sostenible com es cultiva, i la certificació, la garantia absoluta que l'administració reglamenta la producció i la comercialització dels aliments amb una normativa. L'agricultura ecològica és l'únic sistema de producció agroalimentària regulada per la Unió Europea que té unes certificacions que garanteixen els principis bàsics de sostenibilitat. No només pel que fa a l'impacte mediambiental, sinó també amb la qualitat dels aliments.
L'agricultura ecològica podria convertir-se en l'agricultura del futur?
Sí, però l'agricultura ecològica també s'ha de transformar. I aquesta transformació passa per la investigació i per una tecnologia no contaminant i que respecti els cicles naturals. La tecnologia ha de servir per aconseguir una producció eficient, que aprofiti els recursos hídrics i no els malmeti. D'altra banda, en el sector de l'agricultura ecològica també s'està treballant en temes com el respecte als drets socials i dels treballadors. El concepte ecològic no només se centra en la relació entre l'agricultura i el planeta, sinó també en les persones.
L'abandonament agrari continuarà creixent?
Si no aconseguim situar l'agenda de l'alimentació, l'agricultura i la ramaderia en el centre estratègic del país, s'aniran abandonant més terres. Perquè si no canviem el paradigma, el model ja veiem cap a on ens porta.
En el seu llibre Lligar-se bé les espardenyes parla sobre sobirania alimentària. Què creu que pot fer Catalunya per avançar-hi?
Sabem perfectament quins aliments necessitem, com produir-los, quina terra tenim i de quanta aigua disposem. Coneixem les necessitats i les nostres capacitats, per tant, només cal planificació. Això no vol dir planificar com l'antiga URSS, vol dir fomentar els nostres cultius per no dependre tant de l'exterior. La sobirania alimentària ens allibera de les conseqüències de possibles crisis externes, com les guerres o conflictes amb altres països. Per aconseguir-la, necessitem la valentia de la planificació. Ara toca administrar el sector de l'alimentació igual que ho fem amb l'urbanisme i l'energia.
Per què és tan important l'autoabastiment alimentari?
Perquè totes les guerres venen de la manca d'alimentació i de recursos. El més important que fem els humans és menjar i amb la decisió sobre què mengem es fomenten polítiques i societats diferents. Si som consumidors acrítics i tenim polítics no implicats, governen les grans multinacionals. Si tenim ciutadania crítica i polítics decidits, sortim del jou de les multinacionals. Ara són les grans multinacionals qui decideixen què es cultiva i què es comercialitza. A partir d'aquí sorgeixen els problemes de salut, l'abandonament agrari i la manca de distribució dels aliments. Depèn de què decidim políticament i de com consumim que triem un món desequilibrat i contaminat o un que, no és el paradís, però que va superant dificultats.
Creu que el Govern de la Generalitat està avançant en aquesta línia?
Jo crec que el Govern intenta seguir aquest camí. Hi ha molts interessos i fer conviure els models d'agricultura no és fàcil. El tema de l'alimentació, per una qüestió cultural dels últims anys, ha perdut pes a l'hora d’administrar els recursos de cada família. Però també veig que polítics i societat assumim cada cop més que hi ha un canvi climàtic i que si no hi fem res serà irreversible.
Quines noves passes s'haurien de fer per ajudar la pagesia des de les institucions?
Primer de tot cal assumir que el sistema agroalimentari català és un sistema estratègic del país. Cal una bona planificació, cal un consens amb tots els agents del país, des de Barcelona capital fins a l'últim poble del país per fer aquest canvi de model. La Generalitat i les administracions han de fer de tractors. No podem demanar al sector primari que faci més inversions i s'hipotequi més del que ho està. Si tenim un sector agroalimentari dèbil econòmicament, les institucions han de continuar donant-hi suport. També cal sensibilitzar la ciutadania per impulsar una reconnexió entre el món agrari i el món rural. El consumidor ha de tenir el coneixement d'on venen i com han estat elaborats els aliments, que la llei d'etiquetatge s'apliqui. Són coses senzilles, però que ajuden el consumidor a escollir.
Guiteras ha format part de nombroses organitzacions internacionals d'agricultura ecològica i és president i soci fundador de l'Associació Empresarial per a l'Agricultura Ecològica (AE2). Ha estat diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana, secretari de la sectorial d'agricultura i ha presidit l'Àrea de Territori i Sostenibilitat durant el mandat 2015-2019. Fa poc ha publicat el llibre Lligar-se bé les espardenyes, on precisament intenta explicar el repte mediambiental que tenim al davant, el canvi climàtic i les seves conseqüències a Catalunya i al món.
En els darrers 20 anys s'han deixat de cultivar al voltant de 100.000 hectàrees, per què ha passat això?
No hi ha una única causa, però és evident que el mercat alimentari globalitzat ha fet molt mal a les produccions locals. L'asimetria del territori català és un factor que hi ha tingut a veure. Catalunya no és un país com el Canadà o l'Argentina, amb grans extensions de conreus perquè hi ha esplanades i condicions climatològiques similars. Catalunya és un país petit, que té molta diversitat orogràfica, i això fa que no tinguem unes produccions agrícoles competitives en un món global. Ara, però, es comença a entendre la necessitat de fomentar les produccions locals de proximitat perquè, de mica en mica, prenem consciència de la petjada ecològica que té el transport. Però si s'han abandonat durant aquests anys els cultius i la pagesia, és perquè formem part d'un món globalitzat.
Quin impacte té això sobre els territoris que tradicionalment s'han dedicat a l'agricultura?
L'impacte és enorme. De totes les produccions que fa el país només en tres som excedentaris: la producció de vi, la producció de fruita dolça de pinyol i el sector porcí, en ramaderia. De tota la resta necessitem importació, perquè, a dia d'avui no produïm tot el que necessitem. Tenim produccions limitades i una gran competència i això fa que la gent abandoni els conreus. Les cooperatives de molts pobles han deixat de ser competitives i la gent que hi viu no hi troba feina. Això fa que la població emigri a zones urbanes. Una cosa és el sector agrari i l'altra el desenvolupament rural, però una cosa sense l'altra no té cap sentit. Quan es parla de desenvolupament rural, ens referim a la creació d'oportunitats per viure en aquell territori. Si s'abandona la part més important, que és l'econòmica, és molt difícil que la situació canviï.
"Tenim produccions limitades i una gran competència i això fa que la gent abandoni els conreus"
Hi ha hagut iniciatives per intentar revertir la situació, com els bancs de terra. Creu que amb aquestes mesures n'hi ha prou o cal anar un pas més enllà?
Segur que no n'hi ha prou, però és un gran pas. Un dels problemes que té qualsevol persona que tingui un projecte agrari o ramader és que ha de fer una gran inversió. Primer accedir a la terra, tenir maquinària, comprar llavors i fertilitzants… Tot això suposa un capital enorme que té una rendibilitat incerta. Per tant, una iniciativa com els bancs de terra, que faciliti terrenys, ja és un gran avantatge. No és el mateix agafar una explotació que estigui en declivi però en marxa que començar-ne una des de zero.
Amb el canvi climàtic s'han començat a estudiar maneres alternatives de conrear la terra amb l'agricultura ecològica. Quins avantatges té?
L'agricultura ecològica té dues grans bases importantíssimes: les pràctiques agràries, la manera sostenible com es cultiva, i la certificació, la garantia absoluta que l'administració reglamenta la producció i la comercialització dels aliments amb una normativa. L'agricultura ecològica és l'únic sistema de producció agroalimentària regulada per la Unió Europea que té unes certificacions que garanteixen els principis bàsics de sostenibilitat. No només pel que fa a l'impacte mediambiental, sinó també amb la qualitat dels aliments.
"El concepte ecològic no només se centra en la relació entre l'agricultura i el planeta, sinó també en les persones"
L'agricultura ecològica podria convertir-se en l'agricultura del futur?
Sí, però l'agricultura ecològica també s'ha de transformar. I aquesta transformació passa per la investigació i per una tecnologia no contaminant i que respecti els cicles naturals. La tecnologia ha de servir per aconseguir una producció eficient, que aprofiti els recursos hídrics i no els malmeti. D'altra banda, en el sector de l'agricultura ecològica també s'està treballant en temes com el respecte als drets socials i dels treballadors. El concepte ecològic no només se centra en la relació entre l'agricultura i el planeta, sinó també en les persones.
L'abandonament agrari continuarà creixent?
Si no aconseguim situar l'agenda de l'alimentació, l'agricultura i la ramaderia en el centre estratègic del país, s'aniran abandonant més terres. Perquè si no canviem el paradigma, el model ja veiem cap a on ens porta.
Dionís Guiteras presenta «Lligar-se bé les espardenyes» Foto: Pere Fontanals
En el seu llibre Lligar-se bé les espardenyes parla sobre sobirania alimentària. Què creu que pot fer Catalunya per avançar-hi?
Sabem perfectament quins aliments necessitem, com produir-los, quina terra tenim i de quanta aigua disposem. Coneixem les necessitats i les nostres capacitats, per tant, només cal planificació. Això no vol dir planificar com l'antiga URSS, vol dir fomentar els nostres cultius per no dependre tant de l'exterior. La sobirania alimentària ens allibera de les conseqüències de possibles crisis externes, com les guerres o conflictes amb altres països. Per aconseguir-la, necessitem la valentia de la planificació. Ara toca administrar el sector de l'alimentació igual que ho fem amb l'urbanisme i l'energia.
"Si som consumidors acrítics i tenim polítics no implicats, governen les grans multinacionals. Si tenim ciutadania crítica i polítics decidits, sortim del jou de les multinacionals"
Per què és tan important l'autoabastiment alimentari?
Perquè totes les guerres venen de la manca d'alimentació i de recursos. El més important que fem els humans és menjar i amb la decisió sobre què mengem es fomenten polítiques i societats diferents. Si som consumidors acrítics i tenim polítics no implicats, governen les grans multinacionals. Si tenim ciutadania crítica i polítics decidits, sortim del jou de les multinacionals. Ara són les grans multinacionals qui decideixen què es cultiva i què es comercialitza. A partir d'aquí sorgeixen els problemes de salut, l'abandonament agrari i la manca de distribució dels aliments. Depèn de què decidim políticament i de com consumim que triem un món desequilibrat i contaminat o un que, no és el paradís, però que va superant dificultats.
Creu que el Govern de la Generalitat està avançant en aquesta línia?
Jo crec que el Govern intenta seguir aquest camí. Hi ha molts interessos i fer conviure els models d'agricultura no és fàcil. El tema de l'alimentació, per una qüestió cultural dels últims anys, ha perdut pes a l'hora d’administrar els recursos de cada família. Però també veig que polítics i societat assumim cada cop més que hi ha un canvi climàtic i que si no hi fem res serà irreversible.
Quines noves passes s'haurien de fer per ajudar la pagesia des de les institucions?
Primer de tot cal assumir que el sistema agroalimentari català és un sistema estratègic del país. Cal una bona planificació, cal un consens amb tots els agents del país, des de Barcelona capital fins a l'últim poble del país per fer aquest canvi de model. La Generalitat i les administracions han de fer de tractors. No podem demanar al sector primari que faci més inversions i s'hipotequi més del que ho està. Si tenim un sector agroalimentari dèbil econòmicament, les institucions han de continuar donant-hi suport. També cal sensibilitzar la ciutadania per impulsar una reconnexió entre el món agrari i el món rural. El consumidor ha de tenir el coneixement d'on venen i com han estat elaborats els aliments, que la llei d'etiquetatge s'apliqui. Són coses senzilles, però que ajuden el consumidor a escollir.