13
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
23:19h
El ple de Berga ha aprovat el projecte de restauració de la Torre de la Petita i l'adequació del camí d'accés a la fortificació carlina construïda l'any 1840 i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El projecte preveu actuacions de restauració de la torre i el baluard per consolidar-ne l’estructura i evitar els esfondraments i l’adequació del camí d’accés, segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Oriol Camps. L'aprovació del projecte permetrà ara poder-lo licitar. Tal com va explicar Oriol Camps el mes d'abril, la recuperació de la torre es vol fer realitat durant el 2019.
El cost dels treballs estan pressupostats en 217.892,83 euros. Però enguany l'Ajuntament de Berga ha rebut una subvenció que cobreix gairebé el 74% del cost per part de la Diputació de Barcelona. Camps ha exposat que la Diputació hi aporta, per tant, un ajut de 160.256,40 euros, de manera que resten 58.000 euros per costejar, que es podrien finançar previsiblement amb una part de l’estalvi generat del canvi d’enllumenat.
La intervenció a la Torre de la Petita és una de les assignatures pendents de Berga quant a patrimoni cultural, però fins aquest 2018 la falta de finançament ha estat un impediment per materialitzar-hi qualsevol projecte.
La proposta s'ha aprovat unànimement. El punt s'ha inclòs a l'ordre del dia d'urgència per una qüestió burocràtica, segons ha puntualitzat Camps, que ha recordat que fa mesos que el consistori disposa del projecte que ha rebut també el vistiplau de la comissió territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central. Inicialment, el projecte que busca aturar la degradació d'aquesta torre i convertir-la en un espai visitable, contemplava dues fases per tal de poder-se finançar més fàcilment. "Com que després ha aparegut finançament, es podrà executar tot en conjunt", ha matisat Oriol Camps.
El termini d'execució es calcula que és d'uns quatre mesos la primera fase i d'uns tres mesos la segona, tal i com està distribuït en el projecte executiu actualment, si bé aquestes es podrien superposar en el temps.
Una assignatura pendent
L'any 2015, CiU va aconseguir comprometre un fons FEDER que assumia el 50% de l'obra, però que no feia efectius els diners fins al cap de dos d'anys de la seva execució, el que dificultava que pogués tirar-se endavant per l'elevat endeutament del consistori. En aquest cas, se'n va fer una memòria valorada que situava el cost de tot el projecte sobre els 400.000 euros, però no se'n va arribar a redactar el projecte executiu que s'ha acabat de plantejar el darrer any i mig.
El cost dels treballs estan pressupostats en 217.892,83 euros. Però enguany l'Ajuntament de Berga ha rebut una subvenció que cobreix gairebé el 74% del cost per part de la Diputació de Barcelona. Camps ha exposat que la Diputació hi aporta, per tant, un ajut de 160.256,40 euros, de manera que resten 58.000 euros per costejar, que es podrien finançar previsiblement amb una part de l’estalvi generat del canvi d’enllumenat.
La intervenció a la Torre de la Petita és una de les assignatures pendents de Berga quant a patrimoni cultural, però fins aquest 2018 la falta de finançament ha estat un impediment per materialitzar-hi qualsevol projecte.
La proposta s'ha aprovat unànimement. El punt s'ha inclòs a l'ordre del dia d'urgència per una qüestió burocràtica, segons ha puntualitzat Camps, que ha recordat que fa mesos que el consistori disposa del projecte que ha rebut també el vistiplau de la comissió territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central. Inicialment, el projecte que busca aturar la degradació d'aquesta torre i convertir-la en un espai visitable, contemplava dues fases per tal de poder-se finançar més fàcilment. "Com que després ha aparegut finançament, es podrà executar tot en conjunt", ha matisat Oriol Camps.
El termini d'execució es calcula que és d'uns quatre mesos la primera fase i d'uns tres mesos la segona, tal i com està distribuït en el projecte executiu actualment, si bé aquestes es podrien superposar en el temps.
Una assignatura pendent
L'any 2015, CiU va aconseguir comprometre un fons FEDER que assumia el 50% de l'obra, però que no feia efectius els diners fins al cap de dos d'anys de la seva execució, el que dificultava que pogués tirar-se endavant per l'elevat endeutament del consistori. En aquest cas, se'n va fer una memòria valorada que situava el cost de tot el projecte sobre els 400.000 euros, però no se'n va arribar a redactar el projecte executiu que s'ha acabat de plantejar el darrer any i mig.