01
d'abril
de
2019, 20:28
Actualitzat:
21:31h
Maces i plens han iniciat negociacions per començar els tràmits que poden culminar amb la separació d'ambdues colles en comparses diferents. "Hi ha una inquietud per part de les Maces per voler gestionar-se la part que ells han portat desenvolupat en el decurs dels últims anys, i voldrien desenvolupar-se de forma autònoma", ha explicat aquesta tarda a NacióBerguedà l'alcaldessa Montse Venturós. Representants de les Maces i dels vestidors de plens van assistir junts a l'anterior Patronat de la Patum, presentant una "proposta d'inici de negociació" on "cada part reconeix les seves legitimitats".
Es tracta d'un primer pas que el màxim òrgan gestor de la festa va veure amb molts bons ulls, segons ha relatat l'alcaldessa. Tres representants de les Maces, dos dels vestidors de plens, entre els quals el nou cap de colla, Joan Sala, i l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, van signar a priori aquest inici de negociacions que es va presentar posteriorment al patronat.
Les Maces volen ser una comparsa i ara amb aquest inici de negociacions aquesta és una petició pendent que pot agafar cos. "Iniciem negociacions per veure on arribem", ha matisat Montse Venturós.
"El que hi ha ara és un inici de negociacions que reconeix les legitimitats per part de les dues colles, que s'ha posat en coneixement del Patronat de la Patum i que aquest òrgan ha vist amb molts bons ulls. De manera que s'ha interpel·lat a les dues parts, per continuar treballant per la fita que creguin oportuna", ha afirmat Venturós.
Es tracta d'un primer pas que el màxim òrgan gestor de la festa va veure amb molts bons ulls, segons ha relatat l'alcaldessa. Tres representants de les Maces, dos dels vestidors de plens, entre els quals el nou cap de colla, Joan Sala, i l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, van signar a priori aquest inici de negociacions que es va presentar posteriorment al patronat.
Les Maces volen ser una comparsa i ara amb aquest inici de negociacions aquesta és una petició pendent que pot agafar cos. "Iniciem negociacions per veure on arribem", ha matisat Montse Venturós.
"El que hi ha ara és un inici de negociacions que reconeix les legitimitats per part de les dues colles, que s'ha posat en coneixement del Patronat de la Patum i que aquest òrgan ha vist amb molts bons ulls. De manera que s'ha interpel·lat a les dues parts, per continuar treballant per la fita que creguin oportuna", ha afirmat Venturós.
La negociació ha de portar a reconèixer "els usos i costums" del funcionament actual de les persones que gestionen els salts de Maces de lluïment i de nit a plaça. Els vestidors de plens gestionen els salts dels passacarrers. El document es troba en mans de la comparsa dels Plens perquè proposi les esmenes que calgui, i més tard aquest haurà de ser validat per l'ajuntament.
L'entremès de les Maces formava part inicialment d'un únic quadre festiu, el dels diables, conjuntament amb els Plens. Documentat des del 1628, aquest entremès dels diables, podria simbolitzar l'eterna lluita entre el Bé i el Mal. Amb el temps, ambdós van separar-se a plaça, però han seguit formant part de la mateixa comparsa. L'any 1993 va haver-hi un intent d'independitzar-se que no va prosperar.
El 2017 els Plens van expulsar tres membres de la plantilla de la comparsa dels Plens al·legant "traïció i sedició". Els tres díscols demanaven obrir i democratitzar la festa, fer públics els estatuts interns del grup, fer constar que ningú tenia més poder que altres, i normalitzar l’activitat de les dones en tots els cercles de la Patum.
L'entremès de les Maces formava part inicialment d'un únic quadre festiu, el dels diables, conjuntament amb els Plens. Documentat des del 1628, aquest entremès dels diables, podria simbolitzar l'eterna lluita entre el Bé i el Mal. Amb el temps, ambdós van separar-se a plaça, però han seguit formant part de la mateixa comparsa. L'any 1993 va haver-hi un intent d'independitzar-se que no va prosperar.
El 2017 els Plens van expulsar tres membres de la plantilla de la comparsa dels Plens al·legant "traïció i sedició". Els tres díscols demanaven obrir i democratitzar la festa, fer públics els estatuts interns del grup, fer constar que ningú tenia més poder que altres, i normalitzar l’activitat de les dones en tots els cercles de la Patum.