Diuen que si ets berguedà i pares l'orella a terra el diumenge de l'Ascensió pots sentir la remor del Tabal anunciant la Patum, tan se val on visquis. Però la veritat és que quan s'acosta Corpus el neguit per viure la festa fa que els berguedans siguin capaços de fer veritables impossibles per ser a la plaça amb l'olor a pólvora impregnada a la camisa. 

De ben segur que Cristina Jiménez no és l'única berguedana que ha agafat un avió des d'un altre país per ser a casa per Patum. Però és possiblement la que ha vingut de més lluny. Cristina Jiménez, que és de Cal Rosal i té 40 anys, viu a Nova Caledònia (Oceania), literalment a l'altra punta del món. Jiménez hi resideix des que feia un Erasmus a França i va decidir provar sort a Oceania. Els últims anys, la feina de professora de matemàtiques i el naixement del seu fill li han impedit viatjar, però aquest Corpus no se l'ha volgut perdre: "Tens dos dies de vol d'anada i dos dies de vol de tornada, és una mica una bestiesa però, si es pot, per Patum es torna a casa sí o sí", explica. En total, Cristina Jiménez ha fet entre 24 i 25 hores de vol. "Però en realitat són 35 hores de viatge perquè tens els transbords i tot plegat", aclareix. 

No ha vingut sola sinó que l'ha acompanyat el seu fill Hean, de només un any.  "Al principi tornava bastant per Patum, però ara ja feia tres anys que no podia venir. L'any passat en concret va ser impossible perquè estava a punt de tenir el meu fill, que va néixer justament dilluns de Patum", relata. I què en pensa el petit Hean de la Patum? "A ell li ha agradat molt", comenta Jiménez. "És que la Patum se'ns fica a dins", manifesta. Mare i fill van venir sols en l'avió, però la berguedana afirma entre rialles que el nen va fer molta bondat i ho va posar molt fàcil. 

Cristina Jiménez va marxar a Nova Caledònia l'any 2010 quan la crisi econòmica "començava a despuntar", diu. Se n'hi va anar amb la seva parella de llavors "per provar sort" i "una mica a l'aventura" i li va sortir bé. Més tard, va conèixer el pare del seu fill, que és del país, i ja s'hi va quedar. Per a Jiménez, la Patum és una part molt important de la seva identitat. "Un any vaig portar amb mi a Berga una noia de Nova Caledònia i em va dir que era en aquell moment, en conèixer la Patum, entenia per què jo era de la manera que sóc, la Patum és la nostra identitat, ens identifica, sense la Patum no s'explica qui som els berguedans", afirma Jiménez. "Què m'empeny a venir? la Patum i la meva família. És una oportunitat per trobar-te amb tothom, tothom és a Patum, així que és una manera de saludar totes aquelles persones que no veus la resta de l'any i amb qui seria més difícil de trobar-te en una altra època", valora. 

El dijous Jiménez va saltar de Ple en el primer salt. "Saltar de Ple és la cirereta de venir a Patum, normalment si el meu cosí fa de Ple jo l'acompanyo, o a l'inrevés. Vinc perquè és Patum, no hi ha una comparsa que em tibi més, agafo les Maces, la Guita, tot el que puc", conclou.

A Nova Caledònia ara és hivern. "El nostre estiu és el desembre, això vol dir que fem les vacances per Nadal i només tinc dues setmanes de festa al juny, no és gens fàcil poder organitzar-se per venir", valora. No obstant això, sempre que ha pogut, ha buscat un forat per ser a Berga per Patum, i aquesta vegada amb més motiu, ja que així el petit Hean, que és mig berguedà i que, de ben segur que, serà un bon patumaire, perquè ara ja balla quan sent la música de les comparses, també ha pogut viure la festa per primera vegada.