Les sitges o tines com a mètode d'emmagatzematge van començar a ser utilitzades pels humans des del neolític, moment en què aquests van començar a cultivar la terra i a obtenir excedents de producció. Els camps de sitges permetien guardar el gra de la collita, ja que els recipients, un cop plens, eren segellats per la part superior perquè el contingut es conservés més temps. Aquests són típics de l'àrea ibèrica septentrional, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Erau. Es troben generalment en llocs alts i secs, rics en argiles, i al costat d'assentaments i de poblats ibers.
La tina més gran té un diàmetre de 1,5 metres, tot i que no s'ha conservat totalment. També se n'ha descobert una altra amb un diàmetre de 1'15 metres i un alçada de 1'35 metres. Així, "els resultats obtinguts de l'excavació han estat considerables", ha detallat a NacióBerguedà el coordinador de l'excavació i vicepresident de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, Josep Sánchez. Segons aquest, n'hi havia que es trobaven en més bones condicions que d'altres, ja que algunes sitges només conserven la part inferior. Malgrat tot, ha destacat que és remarcable que s'hagi pogut trobar aquest jaciment, ja que el Baix Berguedà ha estat una zona molt erosionada.

Sitja descoberta a l'excavació d'Olvan Foto: Societat d'Arqueologia del Berguedà
Ara bé, els voluntaris han fet el buidatge de les tines, i es preveu que apareguin els resultats de les restes trobades a partir de les anàlisis carbòniques. Segons Sánchez, es pot arribar a obtenir informació sobre el tipus de vegetació que hi havia en aquell temps, ja que s'han trobat cendres a l'interior dels recipients.

Sitges descobertes a l'excavació d'Olvan Foto: Societat d'Arqueologia del Berguedà