Alejandro Dorda (Axel Void), Reginald O’Neal (L.E.O.) i Nil Safont (SlimArt) han estat uns dels primers artífexs de la nova mirada cultural d’Avià, que es completa amb Jaume Comellas, i que continuarà en els propers mesos amb noves accions. En tres espais diferents, els artistes han deixat obra de gran format, amb mirada i tècnica pròpia. Arribat de Munich i Viena, i després d’un mes al Konvent, Axel Void s'ha desplaçat, conjuntament amb O’Neal, a Barcelona i, més tard, a Cadis, des d’on tornaran a creuar l’Atlàntic per retornar a Miami. Dos mesos intensos, en què Axel Void ha acumulat una desena de quadres i murals, i innumerables obres realitzades arreu del món, des que va començar, fa uns 18 anys.

El mural d'Slim a Avià. Foto: NacióBerguedà
En aquest punt, ha reconegut, a Avià hi havia diversos murs desaprofitats o embrutats amb grafits mal fets. En tots aquests, doncs, es va veure l’oportunitat de fer-hi “alguna cosa més”, no només per donar una altra imatge del poble, sinó també per potenciar-ne, per exemple, les característiques turístiques. Per això, ha dit, ja hi ha una proposta per realitzar un mapa amb totes les obres d’art que s’estan fent al poble per tal de promocionar-les durant els propers mesos.
L’art urbà, un concepte democratitzador
Axel Void està treballant, actualment, en dues línies de murals. La primera, ha explicat a NacióBerguedà, és l’anomenada “mediocre”, centrada en les coses que es troben “al mig”, aquells actes quotidians que passen desapercebuts i que, malgrat ser importants, queden a banda de la història. La segona, ha precisat, està basada en l’anàlisi antropològic de la societat, és a dir, buscar human landscapes. En el cas concret d’Avià, ha explicat, va voler pintar el paisatge humà d’una fàbrica de Polònia, una realitat “harmònica”, crua, però real, i que antropològicament parlant no és gens autòctona de cap part del món, malgrat que podria semblar pròpia d'aquesta comarca.

El mural de Reginald O'Neal a Avià. Foto: NacióBerguedà
Per la seva part, O’Neal ha volgut captar l’essència de la seva realitat, del seu barri i de l’energia dels nens que, prenent de models els seus familiars, estimen i lluiten la vida, en un barri gens fàcil. Finalment, Slim també ha centrat el seu mural en els nens, tot i que amb un missatge totalment diferent, centrat en els elements que envolten el marc de la piscina i l'aigua.
Per a ells, però, l’art al carrer es converteix en un dels millors formats ja que, malgrat ser efímer, es mou en un context totalment diferent. Per a Axel Void, aquest art s’allunya de la compra individual i s’obre a tothom, defugint de galeries i museus, un fet que el democratitza i trenca el seu concepte més elitista. “No és privat, ni elitista; tothom qui passa per allà el pot veure, és l’art per a les persones", ha assegurat Axel Void. Un tipus d’art, ha afegit O’Neal, “més directe”, que arriba encara que no es vulgui, i que trenca, també, límits socials.