D'aquí quatre dies, ens engolirà la Patum. Ens endinsarem en la màxima expressió del berguedanisme que és, alhora, possiblement el seu màxim llast. L'objectiu de l'article és posar l'accent en tot el que quedarà tapat per la festa però, abans, permeteu-me un apunt sobre la comparsa dels Plens i Maces. La millor notícia que ens podrien donar a tots plegats és que, allà dins, hi ha hagut un atac d'intel·ligència en lloc de testosterona i que fan les paus. De debò, el que tothom voldria és que ho parléssiu, que no plegués ningú i que, si cal, engrandiu la comparsa fins a 25 membres. Tensar massa la corda pot servir per guanyar una batalla però, si al final es trenca, es pot perdre la guerra. Dit això, posem un ciri a Sant Ceferino i que sigui el que els d'allà baix vulguin. 

La Patum arriba carregada de tensió, però és molt més important el que no es veu. I el que no es veu és tot el que queda per fer, i no es fa. A aquestes alçades, ho hauríem de tenir tot molt més endreçat. Hi haurien d'haver concerts de grups punters pràcticament cada dia, i l'oferta paral·lela al que es fa als passacarrers i a la plaça hauria de ser tan atractiva com la mateixa festa en sí. Segurament, d'aquesta manera, els que volem fer Patum perquè ens la sentim estaríem més a gust, els i les que nomes volen tocar culs i agafar un pet quedarien molt més satisfets, i els que es dediquen al sector serveis farien molt més bones caixes. Fa anys que no entenc què coi estem esperant. 

Per desgràcia, al calaix encara hi queden moltes coses. Dimecres i dissabte de Corpus, molts berguedans il·lustres passaran ben amples pel carrer major i pel carrer dels Àngels. Per aquí, durant l'any, encara hi van a estirar les cames de tant en tant. Però també s'ompliran d'orgull berguedà quan trepitgin el carrer Buxadé o el de la Pietat. I per aquests altres, senyors, durant l'any no hi poseu els peus ni farts de vi. Podria caure mig casc antic a terra i, si no es publiqués a les xarxes socials, ni us n'adonaríeu. El que té mèrit no és fer-se el puta -Marcel, t'afago l'estil prestat perquè me'n moro de ganes- per Corpus, el que aixecaria el poble és que anéssiu fins a Santa Magdalena entre setmana, i ja no diguem que hi engeguéssiu un negoci. 

Fa anys que tinc un somni. Somio que arriba qualsevol dijous -va, no siguem tant optimistes, deixem-ho en divendres- i que surto passejant des de la plaça del Forn fins a dalt la Cabana. I que, abans d'anar a sopar, em puc parar a fer una bona cervesa, una bona copa de vi o un bon combinat a cinc llocs diferents. I que d'aquests cinc llocs, tres estan oberts de la plaça de Sant Pere en amunt. Us ho imagineu? De Manresa en avall, es foterien clatellades per agafar un piset al carrer del Carme.

Molts pensareu, llegint això, que no fa falta. Que ja estem bé com estem, i que com menys gent de fora vingui, millor. Crec que us equivoqueu. La gent de Berga va marxant, perquè cada cop hi ha menys feina. Ho hem d'invertir, començant pel casc antic i donant-li sortides econòmiques. Si no en voleu dir turisme, penseu en convertir aquests carrers en quelcom atractiu, ple de bars, restaurants, artistes, artesans i el que us vingui el cap. Com sigui, però si no girem la truita, aquesta zona s'anirà degradant. No només això, sinó que cada cop hi haurà menys diners per reinvertir al conjunt de la ciutat i serà tot Berga el que ens caurà a trossos.

Ara bé, per fer aquest tomb, la gent jove ha de treballar fort a banda de creure en el lloc on ha nascut; els que tenen locals han de preferir deixar-los a un preu assequible abans que especular amb persianes baixades; i els que tenen un mínim capital han de renunciar a plusvàlues més sucoses per aixecar altre cop el poble. Qui més vol somiar?