(Dues bruixes conversen al Pollegó Superior)

-Nena, ja t'has llegit la notícia al Nació Berguedà? Diuen que habilitaran un camí per baixar per la tartera del Pedraforca.

-Només ens faltava aquesta. Això ja s'ha convertit en una corrua d'humans en processó. Es queixen de la processionària però ells fan el mateix. I mentrestant, la majoria de camins, corriols i cims del Berguedà es moren de pena perquè ningú els trepitja. Em sembla que volem esprémer massa alguns recursos que tenim i dels altres no ens en recordem. 

-Es veu que hi ha molta gent que s'hi fa mal i per aquest motiu han decidit fer aquest camí. 

-Així m'agrada, la cultura de l'antiesforç. Facilitem-ho tot i aquí no ha passat res. No creus que estem creant una societat en la qual es vol que tot sigui senzill? Jo sóc d'una altra època. Qui vulgui peix que es mulli el cul! Només falta que hi posin uns quants xerpes perquè pugin les motxilles. Encara millor, un telefèric o un servei d'escombres voladores.
I nosaltres podem obrir una botigueta aquí dalt. Encara farem la primera pela!

-Què dius! Jo marxo d'aquí! Avui mateix vaig a la immobiliària de muntanyes màgiques. Ara que, tal com estan les coses, em sembla que em costarà trobar un espai idíl·lic perquè els humans, sense saber res de pocions, tenen el do de carregar-se la màgia dels espais.

-No n'hi ha per tant. Només volen millorar el recorregut i evitar-ne l'erosió. 

-El Pedraforca no és una muntanya accessible per a tothom i això els humans ho haurien d'entendre. Si volen fer el cim, que es preparin i vagin ben equipats. Saps què et dic? Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era! 

-Potser sí que haurem de fer les maletes. Au, anem que comença a refrescar i no he agafat el xal!

-Ai Pedraforca màgic! Perdràs el teu encant?