Fa pocs dies llegíem en aquest mateix mitjà la notícia: "Ivan Sànchez emplaça els grups municipals a una negociació per desencallar l'estació d'autobusos". És una gran notícia, però que arriba un xic tard. Fins i tot, contradiu l’acord que prosperava gràcies a la majoria d’ERC i la CUP del passat mandat: una entesa per fer l’estació a la Rasa dels Molins.

Va ser un acord fet a correcuita, sense consens polític ni veïnal, i amb uns governs a la Generalitat afins al que els governants de la capital proposessin. Tot a favor, si realment haguessin volgut fer quelcom.

I ara, cinc anys després se'ns cita per cercar un consens amb la resta de grups. Però, què passa amb la resta de veïns i veïnes? Aleshores, com a rèplica a la proposta del grup socialista de fer un procés participatiu, es va descartar cap consulta perquè, deien, hauria comportat alentir els tràmits. Doncs ni procés de participació, ni estació d’autobusos. Això sí, la culpa és de l’oposició, segons la CUP.

Mirin, des del PSC tenim clar que no és viable una estació condemnada a no poder créixer i que té l'oposició frontal dels veïns i veïnes. Necessitem una estació àmplia i ben comunicada, preparada per exercir de nexe de connexió entre Berga, les comarques veïnes i les grans capitals del país. És per això que defensarem un indret alternatiu, que el tenim, sense dogmes ni hermetismes, ans al contrari. Ho farem amb una actitud conciliadora i oberta amb els companys i companyes del consistori, i també amb els veïns i veïnes que es vegin afectats de manera directa.

Aquesta és la nostra proposta: consens entre nosaltres i amb la ciutadania. I no només pel tema estrella de les darreres setmanes, sinó també per la resta de qüestions importants, com per exemple, per marcar un rumb i una estratègia de ciutat.

Pràcticament iniciem curs polític, amb un any de mandat ja exhaurit, pocs avenços i molts problemes. El grup municipal socialista vol sumar per cercar solucions i propostes amb consens intern, i amb la ciutadania de costat i no de front.