Seria una injustícia terrible que el Sergi Rodríguez, el "Teti", anés a la presó. I tots hi hem de fer el que poguem per evitar-ho. Aquesta és la idea essencial, l'objectiu principal. Per diversos motius. En primer lloc, per sobre de la resta d'arguments, el "Teti" no ha d'estar ni un minut entre reixes perquè no li farà cap bé. No estem parlant d'un delinqüent a qui el xarop de bastó és l'únic que se li pot aplicar. No. Estem parlant d'un jove a qui el pas per la presó li pot suposar un trauma de per vida. I no hi ha motius perquè això passi. 

El cas és molt senzill, però s'ha anat fent complicat. És una mostra paradigmàtica de com la política, a vegades, pot convertir-se en l'art de complicar els escenaris en lloc del de trobar la millor solució als conflictes. Si no hi hagués política pel mig, no hi hauria judici, ni caldrien manifestacions, ni campanyes, ni res de res. I és per això que s'ha de fer una crida a les dues parts, tant a l'acusació com a la defensa, perquè rebaixin el to i arribin a una entesa. Ningú no sortirà beneficiat del fet que el "Teti" vagi a la presó. 

Per què les dues parts han de rebaixar el to i arribar a una entesa? Doncs perquè la culpa està repartida per les dues bandes. El primer que la va cagar, parlant clar, va ser el que li va clavar un calbot a l'exregidor del PP, Joan Antoni López Noguera. Fos el "Teti" o fos qui fos. No era la primera que s'enduia aquest polític. D'insults i d'empentes, ja n'hi havien caigut unes quantes. I no es pot anar intimidant a la gent d'aquesta manera, per molt discutible que sigui el discurs del Partit Popular. La nostra democràcia és més que imperfecta, però ja no estem en una dictadura. I si s'han de clavar calbots perquè no es respecten els drets dels catalans, cosa que s'ha d'evitar, no són només els dirigents del Partit Popular els que han de rebre. 

Per la seva banda, Joan Antoni López Noguera també ha de baixar del burro. Que el "Teti" vagi a la presó no li farà cap bé, ans el contrari. Servirà per estigmatitzar encara més el seu partit, tant a Berga com a Catalunya. En canvi, si fa els gestos que estan al seu abast perquè tot això es recondueixi, podrà passejar per Berga amb el cap ben alt, fent gala de la mà esquerra que va tenir el seu avi quan va estar al capdavant de l'alcaldia. Per ser en ple franquisme, va ser molt més flexible del que li exigien les circumstàncies. Aquest és el camí que pot retornar el PP a la moderació i a la centralitat. Si realment volen ser un partit català i no un satèl·lit, la via és aquesta. 

Com és de costum, més d'un dirà que aquest article i qui l'escriu respon al que, dins de l'esquerra independentista, es qualifica despectivament amb el concepte del reformisme. "Ets un refor", em vaig haver de sentir moltes vegades. El que quedaria més bé és posar-se la cresta, dir que ni un pas enrere, i a les barricades. Però això no aconseguiria res més que fer més gran el conflicte. I l'objectiu principal, insisteixo, hauria de ser el d'evitar que el "Teti" vagi a la presó, no el d'enfortir el discurs combatiu. Calen moltes energies per assolir la independència i que Berga sigui un bon lloc on viure. Aconseguim que absolguin al "Teti", encara que sigui d'una manera menys èpica, i posem-nos a treballar en la resta de fites. 

La mare del "Teti" s'ha queixat aquest cap de setmana del silenci de CDC, ERC i el PSC. Faig una crida a aquests partits, als seus quadres i a tota la resta de formacions, per tal que demanin l'absolució de Sergi Rodríguez i la resolució d'un conflicte que no ens porta enlloc. Bàsicament, per dos motius. D'una banda, perquè si no ho fan estaran legitimant el discurs de la barricada. De l'altra, perquè els pecats per omissió són tan condemnables com els d'obra. I el silenci, en aquest cas, és d'una omissió clamorosa.