Estem en moments diferents. A alguns de vosaltres us molesten els símbols. Nosaltres ja no els necessitem. Ens hi sentim identificats però podem viure sense ells. 

Podeu tallar totes les branques, podeu fer desaparèixer els dos pins, però no eliminareu tot allò que representen. 

Ja ho van provar en un passat i durant molts anys l'aplec va ser prohibit, com tantes altres coses. 

S'acosta un nou aniversari: l'entrada dels nacionals al Berguedà. El 2 de febrer del 39 es passejaven per Berga i pocs dies després havien ocupat tota la comarca. Recordo que la meva àvia ens narrava com li van rapar els cabells al zero, per roja, juntament amb quatre dones més de Guardiola. Va ser a la plaça, com a escarni. Se li entelaven els ulls cada cop que ens ho explicava. Precisament ella era pèl-roja. Una roja pèl-roja en una Catalunya blava o, més ben dit, negra.

A totes les famílies es conserven històries d'aquella època. Vivències que s'han transmès i que ens han fet créixer com a poble. Es van deixar de fer i de dir moltes coses durant anys i anys però no tornarem enrere perquè n'hem après del passat i ens sentim renovats. 
No voldria barrejar conceptes però per mi va tot lligat. Es tracta del respecte vers l'altre.

Amb un somriure continuem fent el nostre camí. Perquè es tracta d'això, d'avançar. 

I em permeto adaptar una frase dient que nosaltres estem tranquils com els ocells, situats sobre les branques i no tenim por que aquestes caiguin perquè confiem en les nostres pròpies ales. 

El tercer diumenge de juliol es tornarà a celebrar l'aplec al Pla de Campllong, a Castellar del Riu, perquè un any més, tenim molt a commemorar. 

Estem en moments diferents. A alguns de vosaltres us manca respecte. Nosaltres estem plenes i plens d'il·lusió. Acceptem que no us agradi però ja no estem en una dictadura i ens fa pena que seguiu arrelats al passat. 

Plantem llavors de pins, de roures, de xiprers, de cirerers... Una vegetació ben variada perquè la riquesa es basa en l'acceptació i en la diferència.

Vosaltres podeu anar tallant branques i nosaltres anirem plantant arbres. 

I és que estem vivint moments molt diferents.