Ara fa 30 anys que Jaume Huch, al davant de les Edicions de l’Albí, publicava el volum Guillem de Berguedà i altres trobadors, el primer de la biblioteca Escriptors del Berguedà. Aquell llibre va aportar la traducció de la totalitat de les composicions del trobador a la llengua catalana, gràcies a la mestria del poeta Climent Forner. Recordem que l’obra original està escrita en occità o provençal, la llengua en què els trobadors escrivien la poesia.
El vespre de la presentació de l’obra a Berga, el prestigiós medievalista Martí de Riquer va lloar àmpliament la filigrana feta per Forner, respectant la mètrica i la rima originals. Més tardet, en un sopar al restaurant Cal Passasseres de La Valldan, Riquer va desplegar la seva prodigiosa memòria, la seva afabilitat i la il·lusió de fer reviure l’Edat Mitjana amb senzillesa i un gran sentit de l’humor. Aquell vell profesor de la Universitat de Barcelona semblava que hagués tractat Guillem de Berguedà tota la vida. Parlava amb una seguretat aclaparadora del què menjava, de les seves possessions, dels versos que escrivia, dels seus amics i dels seus enemics, amb una profusió de detalls que deixava bocabadat.
Riquer va deixar escrits dos llibres en castellà (editats per l’Abadia de Poblet) i un en català (editat per Quadern Crema) que permeten estudiar molt bé l’obra del nostre trobador.
Les generacions actuals, naturalment, també han sentit l’atracció cap al senyor berguedà. Així, l’any 2003, Francesc Ribera, Titot, va publicar el disc Guillem de Berguedà, amb les 32 composicions conservades del trobador, musicades per compositors de renom, amb una nova traducció dels poemes al català. Precisament amb la revista Sàpiens d’aquest mes de maig, dedicat als trobadors, es pot adquirir aquell disc històric. L’any 2015, Ribera va tornar al personatge i ho va fer amb la novel·la L’assassinat de Guillem de Berguedà.
Aquest Sant Jordi ens ha arribat, segons Matthew Tree, un dels millors llibres de Jordi Cussà, El cavaller Cuadeferro, publicat també per Edicions de l’Albí, protagonitzat pel trobador que tenia un dels seus castells a Queralt. Cussà ja s’havia apropat anteriorment a Guillem amb una peça teatral amb Anònim Teatre.
El dia de la presentació a Barcelona, amb en Jaume Huch i un grup de filòlegs, vam apuntar que potser ja seria hora de fer possible la traducció de l’obra de Guillem de Berguedà a l’anglès. De moment, obrint via, ja tenim traduïts els clàssics Tirant lo Blanc i Canigó de Verdaguer.
Amb tot aquest material literari a la vista, només és qüestió de temps. Deu estar al caure que algun director de cinema es fixi en el primer home de les lletres berguedanes - també cronològicament parlant- i tregui sucoses imatges de la seva vida apassionant i apassionada.
El vespre de la presentació de l’obra a Berga, el prestigiós medievalista Martí de Riquer va lloar àmpliament la filigrana feta per Forner, respectant la mètrica i la rima originals. Més tardet, en un sopar al restaurant Cal Passasseres de La Valldan, Riquer va desplegar la seva prodigiosa memòria, la seva afabilitat i la il·lusió de fer reviure l’Edat Mitjana amb senzillesa i un gran sentit de l’humor. Aquell vell profesor de la Universitat de Barcelona semblava que hagués tractat Guillem de Berguedà tota la vida. Parlava amb una seguretat aclaparadora del què menjava, de les seves possessions, dels versos que escrivia, dels seus amics i dels seus enemics, amb una profusió de detalls que deixava bocabadat.
Riquer va deixar escrits dos llibres en castellà (editats per l’Abadia de Poblet) i un en català (editat per Quadern Crema) que permeten estudiar molt bé l’obra del nostre trobador.
Les generacions actuals, naturalment, també han sentit l’atracció cap al senyor berguedà. Així, l’any 2003, Francesc Ribera, Titot, va publicar el disc Guillem de Berguedà, amb les 32 composicions conservades del trobador, musicades per compositors de renom, amb una nova traducció dels poemes al català. Precisament amb la revista Sàpiens d’aquest mes de maig, dedicat als trobadors, es pot adquirir aquell disc històric. L’any 2015, Ribera va tornar al personatge i ho va fer amb la novel·la L’assassinat de Guillem de Berguedà.
Aquest Sant Jordi ens ha arribat, segons Matthew Tree, un dels millors llibres de Jordi Cussà, El cavaller Cuadeferro, publicat també per Edicions de l’Albí, protagonitzat pel trobador que tenia un dels seus castells a Queralt. Cussà ja s’havia apropat anteriorment a Guillem amb una peça teatral amb Anònim Teatre.
El dia de la presentació a Barcelona, amb en Jaume Huch i un grup de filòlegs, vam apuntar que potser ja seria hora de fer possible la traducció de l’obra de Guillem de Berguedà a l’anglès. De moment, obrint via, ja tenim traduïts els clàssics Tirant lo Blanc i Canigó de Verdaguer.
Amb tot aquest material literari a la vista, només és qüestió de temps. Deu estar al caure que algun director de cinema es fixi en el primer home de les lletres berguedanes - també cronològicament parlant- i tregui sucoses imatges de la seva vida apassionant i apassionada.